L’1 de juny de 1907 s’inaugurava a Barcelona un edifici singular que, amb el temps arribaria a convertir-se en un símbol de l’estreta relació entre la Ciutat i el seu Port.
A principis del segle passat en un moment d’expansió del port, es va plantejar la necessitat de construir una estació marítima, una estació de passatgers que reunís totes les prestacions i serveis al nivell d’una ciutat moderna, innovadora i oberta com era i és Barcelona. El responsable del projecte va ser l’enginyer Julio Valdés Humaran, qui també va ser director del Port. La conseqüència de tot això va ser un edifici que des del primer moment no va passar desapercebut i que forma ara ja part del patrimoni sentimental barcelonès.
L’estil de l’edifici encara que eclèctic recordant els palauets europeus de la segona meitat del segle XIX, en especial pel que es refereix a les diferents façanes, a les quatre torres amb un complet treball de fosa i a la coberta de volta amb llum zenital. Al seu torn flanquejant les torres, diversos grups escultòrics que representaven al·legories sobre el mar. De tots ells, el més important de tots és el que representava a la ciutat de Barcelona protegint la navegació i el comerç. Sense cap mena de dubte, es tractava d’un edifici insòlit, excepcional i molt refinat.
La planta baixa acollia un ampli conjunt de serveis orientats al viatger marítim (taulells, dipòsits, recepció i inspecció d’equipatges, dos quioscos, despatxos de navilieres i consignataris), a més a més de la inspecció de policia, duanes, l’estafeta de correus i l’oficina de telègrafs i, a la planta superior, el restaurant Mundial Palace.
El restaurant va tancar les portes l’any 1918 i a causa d’una nova remodelació de les instal·lacions portuàries, la totalitat de l’edifici es va destinar a les oficines de la Junta d’Obres del Port. Ha estat l’edifici institucional fins a l’any 2010.
Seguint el camí cap a la integració Port-Ciutat, on els grans esdeveniment es van dur a terme els anys previs als Jocs Olímpics, actualment l'edifici es troba en rehabilitació per replantejar el seu ús com a Centre d'Interpretació del Port de Barcelona, el futur Port-Center.
El 27 d'octubre del 2000 es va catalogar com a Bé Cultural d'Interès Local.
