Història
Barcelona ha interactuat sempre amb el mar. Ara bé, com que no tenia resguards marítims naturals, la dinàmica del litoral comportava l'entrada constant de sorra i no hi havia prou seguretat i calat per propiciar l'accés de vaixells. La ciutat i els barcelonins, però, eren conscients de la importància de tenir un port arrecerat. I van lluitar per aconseguir-lo.
Dels primers usos a les primeres obres
Els ibers i altres pobles preromans van fer servir la badia natural al sud de Montjuïc per als intercanvis marítims. Els romans van traslladar aquesta activitat a les platges de Bàrcino, on arribaven les importacions de la capital de l'imperi, Roma. A finals del segle XIV es disposava de les drassanes reials i es van intentar tirar endavant altres obres portuàries, però no va ser fins al 1477 que van començar les primeres obres per aconseguir un port segur.
Els treballs es van dur a terme en el que més endavant seria el barri mariner de la Barceloneta. Van ser els inicis del port artificial, construït en terrenys guanyats al mar. Els segles següents, els avenços van ser lents i fatigosos, i la sorra continuava causant problemes. Però el 1772 el dic ja s'estenia fins a l'actual moll de Pescadors, on es va edificar el primer far, avui la Torre del Rellotge.
Cop de timó: cap al port modern
La industrialització i la substitució de la vela pel vapor als vaixells van produir canvis substancials en el transport i al port. La infraestructura va rebre un nou impuls quan l'any 1869 es va constituir la Junta d'Obres del Port. El Ministeri de Foment l'havia aprovada a finals del 1868, i en formaven part comerciants, armadors, naviliers i marins. Començava l'era moderna del port.
El projecte de Carlos de Angulo, de l'any 1900, va plantejar una ampliació ambiciosa per adaptar-lo a les necessitats de la indústria i del tràfic de mercaderies i passatgers. Entre finals del segle XVII i la primera dècada del segle XX, es van dur a terme les obres de molls que, en aquella època, representaven valors com l'eficiència i la modernitat. També es van construir edificis portuaris històrics, que avui es mantenen amb altres usos.
Caption150 anys del Port de Barcelona: 150 anys avançant junts (ES)Vídeo commemoratiu dels 150 anys del Port de Barcelona (2 min 20 s), amb narració femenina en castellà subtitulada. Una dona camina pels carrerons estrets del barri antic de Barcelona mirant a càmera mentre planteja quantes persones han passat abans per aquest lloc. El relat visual avança cronològicament combinant materials d'època: gravats i litografies en blanc i negre i en color del segle XIX, amb el front marítim ple de velers, personatges amb vestits d'època i carros de cavalls als molls; fotografies històriques de principis del segle XX amb grans vapors i transatlàntics atracats; i filmacions d'arxiu en blanc i negre de la Filmoteca de Catalunya, amb obrers treballant amb pales, carros i carretons elevadors als magatzems portuaris. Segueixen imatges aèries en color dels anys seixanta i setanta de la zona industrial, amb dipòsits de combustible i molls de mercaderies; escenes dels anys vuitanta i noranta del Moll de la Fusta i la Rambla de Mar plenes de gent passejant; i plans actuals d'un camió entrant en un vaixell de càrrega rodada i de dues noies assegudes a la vora de l'aigua al Port Vell, davant l'edifici del World Trade Center. Cap al final, unes mans obren una capsa de fusta amb fotografies antigues del port en blanc i negre. El vídeo es tanca amb un pla lluminós de l'horitzó marí i una fosa a negre.
Ampliacions i iniciatives pioneres
A partir del 1917 el tràfic marítim es va veure afectat per les guerres i la dictadura franquista. Més endavant, amb la reactivació econòmica, el port va posar en marxa els plans 1965-1966, que van permetre duplicar la superfície portuària en menys de 15 anys.
El 1978 el Ministeri d'Obres Públiques va atorgar l'autonomia portuària al port. El Port Autònom continuava sent una entitat pública, però amb el règim d'empresa mercantil.
En aquella època es va enfortir el vincle amb Barcelona gràcies a l'impuls del Port Vell, una relació que es consolida encara més amb els Jocs Olímpics del 1992, sens dubte un any màgic per a la ciutat. El port va tenir-hi un paper clau, i va acollir més de 10 creuers per suplir la manca de places hoteleres de la ciutat. Aquell any el Govern espanyol va crear Ports de l'Estat per controlar el sistema portuari espanyol; l'òrgan de gestió del Port va passar a ser l'Autoritat Portuària de Barcelona.
El Pla director 1989 va fixar les bases per a l'ampliació portuària: preveia desviar el riu Llobregat dos quilòmetres cap al sud. Aquest projecte suposava tornar a duplicar la superfície del port. A més, incloïa una iniciativa pionera: la creació de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) adjacent al port.
Infraestructura i visió de futur
El 2008 van enllestir-se dues obres estratègiques: els dics d'arrecerament Sud i Est, la inversió més alta de la història del port (501 milions d'euros), amb un 53% procedent del Fons de Cohesió Europeu. Un any després, el 2009, l'Hotel W Barcelona i el projecte de la Nova Bocana van donar embranzida a l'oferta turística. L'ampliació portuària havia fet necessari obrir la Bocana Nord, que va generar nous espais per al port i la ciutat.
El port ha esdevingut fonamental per a l'economia catalana i estatal gràcies a l'aposta per la intermodalitat, el desenvolupament del port en xarxa i la idea de plataforma logística creadora de riquesa, entre altres aspectes. I també, com recull el Pla estratègic 2026-2030, amb la integració de la sostenibilitat com a eix de les seves actuacions. Un port atent al present i preparat per al futur.
El vídeo és un informe corporatiu i institucional que presenta la fulla de ruta estratègica i els objectius clau del Port de Barcelona amb horitzó l'any 2040. Comença amb un repàs històric mitjançant gravacions i il·lustracions antigues en blanc i negre del port als segles XIX i XX, evolucionant cap a preses aèries a color del complex portuari actual. Al llarg del metratge, es mostren operacions logístiques amb contenidors, grues pòrtic, trens de mercaderies, vaixells ro-ro, cobertes solars, magatzems automatitzats amb robòtica i intervencions de professionals del sector. Durant la presentació, es detallen les següents fites i conceptes clau sobreimpresos a la pantalla:
- SMART Port: Sostenible, Multimodal, Àgil, Resilient i Transparent, consolidant-se com el hub logístic de referència del Mediterrani.
- Hub d'energies alternatives netes, impulsant la transició energètica i l'hidrogen.
- Hub d'economia circular, optimitzant la gestió de residus i industrial.
- Hub d'innovació i coneixement, fomentant la formació nàutica i l'emprenedoria tecnològica en col·laboració amb la ciutat.
- Cronograma estratègic rumb al 2040:
- Barcos connectats a l'electricitat de forma regular, electrificant els molls.
- Hub al servei de l'automoció del futur, adaptant les cadenes logístiques de vehicles.
- Nucli de coneixement i innovació, integrant centres de formació marítima.
- Nous amarres per a productes energètics, preparats per a combustibles alternatius i hidrogen.
- Noves zones logístiques a la primera corona metropolitana, expandint la capacitat logística intermodal.
- Reducció del 50 % de gasos amb efecte d'hivernacle, alineats amb les fites europees.
- Concentració del tràfic de contenidors a la zona sud, optimitzant l'eficiència de les terminals.
- Consolidació de les indústries 3D, impulsant la fabricació additiva i tecnològica.
- Port energèticament autosuficient, assolint la descarbonització completa i la neutralitat de carboni. El vídeo conclou amb el lema "Un futur millor per a tothom" i la pantalla oficial del Port de Barcelona.
