La construcció del Far de Calella es basa en l'esquema arquitectònic utilitzat en les obres del primer Pla de Fars. Es tracta d'una torre cilíndrica de 10 metres d’alçada que sobresurt de la casa on vivia el faroner, i coronada per una cúpula de vidre. El punt lumínic està a 46 metres sobre el nivell del mar. Posteriorment, ha estat molt representada en l'imaginari col·lectiu de Catalunya.
Des d'un primer moment va ser catalogat com a far de Tercer Ordre. Situat a la Punta de Calella, penyal que reté, per la seva banda de Ponent, les sorres procedents del riu Tordera, que originen la gran platja de la població.
L'any 1916 s'electrificà, sent el primer de Catalunya degut la facilitat de subministrament, ja que es troba al costat de la important població industrial de Calella, en aquells anys amb grans fàbriques tèxtils de gènere de punt, que utilitzaven l'energia elèctrica per al seu funcionament.
El gener de 1936 s'ordena un estudi per instal·lar-hi un ràdio-far, intenció que va quedar suspesa per l'inici de la Guerra Civil.
El 6 de desembre de 1936 es col·loca una bateria antiaèria per protegir la costa de Llevant de Barcelona i s'apaga la llum del far fins al final de la contesa. Durant aquest període és objecte de diversos bombardejos.
Vídeo
