La Comunitat Portuària de Barcelona impulsa el càlcul de la petjada de carboni com a motor de competitivitat

La jornada ha aplegat responsables de la Comunitat Portuària de Barcelona i representants ambientals de la Generalitat, l’Ajuntament i l’Aeroport per abordar les exigències normatives europees.

13 novembre 2026
El cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila; i la directora de Relacions Institucionals del Port de Barcelona i directora del Consell Rector de la Comunitat Portuària de Barcelona, Ingrid Boqué, durant la presentació de la jornada.

El Port de Barcelona avança fermament en el seu objectiu de reduir les emissions un 50 % l’any 2030 respecte de les del 2017 i assolir la neutralitat d’emissions l’any 2050. Aquest ha estat un dels eixos de la jornada Càlcul de la Petjada de Carboni, celebrada avui i organitzada pel Grup de Treball de Medi Ambient de la Comunitat Portuària de Barcelona i que ha aplegat els principals actors institucionals, logístics i industrials de Catalunya amb el propòsit d’analitzar el marc normatiu actual, compartir eines de mesura i accelerar la descarbonització dels sectors logístic i portuari. 

El càlcul de les emissions és un pas imprescindible perquè les empreses de la Comunitat Portuària coneguin la petjada de carboni que genera la seva activitat i puguin dissenyar i desenvolupar polítiques ambientals i, a la pràctica, identificar oportunitats d'eficiència operativa, reducció de costos i transició cap a models de negoci més sostenibles. En un context europeu i global de normatives ambientals cada cop més exigents, la reducció de la petjada de carboni s’ha convertit en una eina clau de competitivitat. 

En aquest sentit, la directora de Relacions Institucionals del Port de Barcelona i directora del Consell Rector de la Comunitat Portuària de Barcelona, Ingrid Boqué, ha subratllat que mesurar i reduir les emissions ja no és un compromís voluntari o merament documental, sinó un «factor de supervivència i competitivitat comercial» indispensable per al mercat global. Boqué ha detallat els objectius del Pla de Transició Energètica del Port de Barcelona, que s’està desplegant amb una inversió de 1.700 milions d’euros -780 milions de fons públics i 920 milions de capital privat- destinats a projectes tangibles com el Pla Nexigen d’electrificació de molls, el parc fotovoltaic sobre coberta més gran d’Europa o l’impuls de l’hidrogen verd. 

La jornada Càlcul de la Petjada de Carboni s’ha estructurat en dos blocs. El primer, dedicat al context regulador i als plans de les administracions públiques, ha comptat amb la participació de representants del Club EMAS Catalunya, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i l’Agència d’Energia de Barcelona, que han detallat les exigències de l’estratègia europea Fit for 55, les directrius i el suport tècnic que s’ofereix des de la Generalitat de Catalunya al teixit empresarial i les línies mestres del Pla Clima Barcelona i el seu impacte en l’entorn metropolità. 

El segon bloc s’ha dedicat a explicar com les dues grans infraestructures de transport de la ciutat, el Port i l’Aeroport, realitzen el càlcul de la petjada de carboni. Maurici Hervàs, responsable de Transició Energètica del Port de Barcelona, i Esther Rodríguez, responsable del departament de Medi Ambient de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, han aportat informació detallada sobre com es fan aquests mesuraments i quins són els reptes de descarbonització de les respectives infraestructures. 

La jornada ha finalitzat amb una taula rodona, moderada pel cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila, en la qual representants de les empreses que operen al Port han explicat com calculen la petjada de carboni. Els participants han coincidit que aquest càlcul no només permet complir la legislació, sinó que també actua com una eina de diagnosi per optimitzar costos operatius i donar resposta a les exigències d’uns clients que prioritzen, cada cop més, les rutes logístiques verdes. 

Amb aquesta trobada, la Comunitat Portuària de Barcelona consolida la seva posició com un ecosistema coordinat i referent en resiliència i innovació climàtica a escala europea.