El Port de Barcelona incrementa els tràfics un 3,5% el primer semestre i confirma la seva capacitat d’adaptació en entorns globals complexos

En el primer semestre, el Port avança en el major cicle inversor de la seva història, amb progressos en accessibilitat, descarbonització, innovació i desenvolupament d'activitat econòmica d'alt valor afegit.

Els estudis de compatibilitat radioelèctrica confirmen que el desenvolupament de la zona sud del Port és compatible amb l’operativa actual i futura de l’Aeroport de Barcelona.

23 juliol 2026
El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, acompanyat del director general, Àlex Garcia.

El Port de Barcelona ha tancat el primer semestre de 2026 amb una evolució positiva dels principals indicadors de tràfic, fet que confirma la seva capacitat d’adaptació en un entorn global complex. En aquests primers sis mesos de l’any, el Port de Barcelona ha mogut 35,87 milions de tones, un 3,5% més que en el mateix període de l'any anterior. El tràfic de contenidors ha assolit 1,93 milions de TEUs (+4,3%), amb un destacat increment de les importacions, que han crescut un 6,7%, fins als 380.000 TEUs. També han registrat increments els líquids a granel (+4,1%), els sòlids a granel (+5,1%), els vehicles (+6,5%) i el tràfic ro-ro (+2,8%).

En l'àmbit dels passatgers, el Port ha registrat 2,44 milions de moviments (+4,1%). El tràfic de ferris ha mostrat una evolució positiva, amb un increment del 2,5%, i els visitants de creuer a la ciutat han augmentat un 3,4%, amb poc més d’un milió de persones.

Resiliència en escenaris difícils

Durant la presentació dels resultats, el director general del Port de Barcelona, Àlex Garcia, ha destacat la capacitat de l'enclavament per mantenir una evolució positiva en un context internacional marcat per les tensions geopolítiques i la incertesa comercial. En aquest sentit, ha assenyalat que “els tràfics del primer semestre demostren la capacitat d'adaptació i la resiliència del Port de Barcelona davant d'un entorn global cada vegada més complex. La diversificació dels mercats, dels clients i de les cadenes logístiques ens permet continuar creixent i mantenir la competitivitat del nostre teixit empresarial”.

Un dels factors que ha condicionat l'evolució dels tràfics durant els darrers mesos ha estat la situació al golf Pèrsic i les tensions vinculades a l'estret d'Ormuz. Tot i aquest context, el Port ha mantingut el creixement dels líquids a granel gràcies a la diversificació d'orígens de subministrament i al bon comportament dels productes químics i dels biocombustibles.

Àlex Garcia ha remarcat que “les tensions geopolítiques han tornat a posar de manifest la importància de disposar de cadenes logístiques resilients i diversificades. El Port de Barcelona ha demostrat la seva capacitat per adaptar-se ràpidament als canvis del mercat i garantir el subministrament de productes essencials per a l'economia”.

Hub per a l’automoció

L'altre gran vector de creixement del semestre ha estat el tràfic de vehicles. Amb 386.000 unitats mogudes, el Port de Barcelona ha registrat un increment del 6,5%, impulsat especialment per les importacions, que creixen un 36%. Aquest resultat segueix reforçant Barcelona com una de les principals portes d'entrada al sud d'Europa per als fabricants asiàtics i, especialment, per als vehicles electrificats. Actualment, el 45% dels vehicles importats són híbrids, híbrids endollables o elèctrics, mentre que la Xina concentra el 50% de totes les importacions de vehicles.

Segons Àlex Garcia, el creixement del tràfic de vehicles “confirma la transformació que està vivint el sector de l'automoció. El Port de Barcelona s'està consolidant com una plataforma logística de referència per a la distribució dels nous vehicles electrificats cap als mercats espanyol i europeu, un posicionament que reforça el nostre paper com a hub logístic internacional”.

La bona evolució dels tràfics s’emmarca en un semestre en què molts dels projectes que desenvolupa el Port de Barcelona s’han començat a fer visibles. En només sis mesos, s’han produit importants avenços en la seva transformació logística, energètica i tecnològica, ha consolidat el major cicle inversor de la seva història i ha reforçant el seu paper com a motor de l’economia i del comerç internacional.

Entre els diferents projectes que definiran el port del futur, destaquen la licitació del gran nus viari dels nous accessos terrestres; l'adjudicació dels nous punts d'atracada per líquids a granel al moll de l'Energia; l'adjudicació de la infraestructura elèctrica que permetrà completar l'electrificació del moll Adossat i la recepció parcial de diverses actuacions vinculades als nous accessos ferroviaris i a la terminal Nou Llobregat. Aquest conjunt d'infraestructures constitueix la base del futur creixement del Port i de la concentració de l'activitat logística a la zona sud.

Port i aeroport, infraestructures compatibles

José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona, ha aprofitat la seva intervenció per anunciar un avenç estratègic per al futur desenvolupament de la zona sud del recinte portuari. Els estudis de compatibilitat radioelèctrica elaborats durant els darrers mesos per tècnics del Port de Barcelona i d'ENAIRE, gestor estatal de navegació aèria, els resultats dels quals s'han conegut recentment, conclouen que l'activitat portuària prevista als futurs molls Catalunya i Jaume I és compatible tant amb l'operativa actual de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat com amb la configuració prevista després de la seva ampliació. Aquesta conclusió permet donar continuïtat als projectes de creixement previstos pel Port a la seva zona sud, on es concentrarà gran part de l'activitat relacionada amb el tràfic de contenidors durant les properes dècades.

José Alberto Carbonell ha valorat molt positivament els resultats dels estudis i ha destacat que “aquest és un pas decisiu perquè aporta seguretat i certesa sobre el desenvolupament futur del Port. Les conclusions dels estudis demostren que el creixement de l'aeroport i el desenvolupament de la zona sud del Port són plenament compatibles i permeten avançar en dos projectes estratègics per a la competitivitat i la prosperitat de Barcelona i de Catalunya. Avui sabem que podem continuar construint el Port del futur amb totes les garanties”.

El president del Port de Barcelona també ha recordat que ara fa tot just un any es va subscriure amb ENAIRE l’acord per la compra i instal·lació, en un nou emplaçament, d’un radar primari i secundari, amb una inversió de 4,5 milions d’euros per part del Port de Barcelona.

Aquest primer semestre de l’any també ha permès consolidar projectes orientats a generar nova activitat econòmica i atreure inversions al territori. Entre les actuacions més destacades hi ha la construcció de la nova planta industrial d'Elian, amb una inversió superior als 200 milions d'euros; l’inici del procés de concessió de la futura terminal marítima pública multipropòsit del moll Príncep d'Espanya i que ha rebut tres ofertes -Manipuladora de Mercancías, Boluda Maritime Terminals i Andino Inversiones Global-; l'autorització de la nova terminal ro-ro de Baleària, i l'inici de la construcció de la nova terminal de vehicles d'ICO, destinada a reforçar el posicionament de Barcelona com a hub logístic i automobilístic del sud d'Europa.

Lideratge en transició energètica

La transformació del Port de Barcelona també avança en l'àmbit energètic. Durant el semestre s’ha avançat en l'electrificació de molls, amb l'adjudicació del sistema OPS de la futura Terminal G de creuers i de la infraestructura elèctrica necessària per alimentar les terminals del moll Adossat.

Paral·lelament, el Port continua reforçant el seu paper com a hub energètic de referència a la Mediterrània mitjançant l'impuls als combustibles alternatius i la mobilitat de zero emissions. En aquest sentit, s'ha adjudicat la construcció i explotació de la primera hidrogenera del Port i recentment s'ha dut a terme una de les primeres operatives de subministrament de bioetanol a un vaixell portacontenidors.

Innovació i economia blava

El primer semestre també ha consolidat l'aposta del Port de Barcelona per la innovació i l'economia blava. El mes de gener es va col·locar la primera pedra del futur BlueTechPort, un projecte que mobilitza 60 milions d'euros i que es convertirà en un dels principals hubs europeus especialitzats en economia blava, innovació i emprenedoria.

Durant aquests mesos també s'han impulsat iniciatives com l'acord amb AltaSea, al Port de Los Angeles; el desenvolupament del projecte del primer bessó digital del fons marí del Port de Barcelona, a càrrec de la Fundació BCN Port Innovation, i l'establiment d'una aliança estratègica amb les autoritats portuàries de Shanghai per avançar en àmbits com la digitalització, la seguretat, els corredors marítims sostenibles i els combustibles alternatius.

Un any de desplegament de l'acord sobre creuers

Coincidint amb el primer aniversari de l'acord entre el Port de Barcelona i l'juntament de Barcelona per a la transformació de l'activitat creuerística, José Alberto Carbonell ha fet balanç d’aquest primer any i ha anunciat el tancament de la Terminal C del moll Adossat, que rebrà el darrer creuer el 30 d’octubre, i de la Terminal Sud del moll Barcelona, amb la darrera escala d’un creuer, el dia 31 de desembre.

El Port també ha avançat durant aquests mesos en l'electrificació de les terminals de creuers, ha impulsat el corredor urbà del front litoral, ha reactivat el Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers i està finalitzant l'estudi d'avaluació de la mobilitat vinculada a aquesta activitat.

Aquestes actuacions s'emmarquen en l'objectiu comú d'avançar cap a un model de creuers de més valor afegit, més sostenible i millor integrat amb la ciutat.

Per tancar la presentació de resultats, el president del Port de Barcelona ha resumit el balanç dels primers sis mesos de l’any assegurant que “enguany, es demostra que el Port de Barcelona no només gestiona tràfics. Estem construint les infraestructures, la connectivitat, les solucions energètiques i els ecosistemes d'innovació que han de garantir la competitivitat del Port de Barcelona i del conjunt de l'economia durant les properes dècades”.

Presentació de resultats del primer semestre de 2026