Sant Cristòfol
Emplaçat a la punta de Sant Cristòfol, al municipi de Vilanova i la Geltrú, aquest far no estava inclòs inicialment al Pla d'enllumenat elaborat pel Govern d'Isabel II. Però les pressions dels patrons i mariners de la localitat van empènyer a tirar-lo endavant. Avui conté un museu dedicat al mar i s'hi duen a terme altres iniciatives de divulgació.
Referència a la zona del Garraf
Es va encendre per primera vegada el 12 d'agost del 1866 i va demostrar aviat la seva utilitat, ja que era l'única llum entre Salou i el Llobregat. Serveix de referència als vaixells que volen trobar de nit els punts de fondeig de la zona del Garraf.
El far es va electrificar el 6 d'agost del 1918 i la llum té un abast de 21 milles. Va estar apagat durant la Guerra Civil, des del 13 de febrer del 1937 fins al 6 de març del 1939.
Cúpula platejada
L'estructura és una torre troncocilíndrica de pedra, rematada amb una cúpula platejada. La torre està adossada a una casa i el recinte té a ponent la riera que limita el port de Vilanova i la costa rocosa del Garraf.
L'edifici acull actualment l'Espai Far, amb el museu del mar i altres espais dedicats a la divulgació del món i la cultura marítims.