Foment, Generalitat, ADIF, Ports de l'Estat, FGC i Port de Barcelona impulsen la construcció dels nous accessos viaris i ferroviaris a l'enclavament

El Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya, ADIF, Ports de l'Estat i el Port de Barcelona han signat avui el protocol de col·laboració que impulsa la construcció dels nous accessos sud, viari i ferroviari, a l'enclavament. El Protocol contempla com a solució constructiva l'establerta en l'Estudi Informatiu aprovat el 22 d'octubre de 2007. En l'acte han participat el ministre de Foment, José Luis Ábalos; el secretari d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Pedro Saura; la presidenta d'ADIF, Isabel Pardo; el director de Planificació i Desenvolupament de Ports de l'Estat, Álvaro Rodríguez Dapena; el conseller de Territori i Sostenibilitat de Catalunya, Damià Calvet; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i el president de FGC, Ricard Font.

Una vegada signat el Protocol, en els propers mesos es treballarà en els estudis previs i el projecte bàsic necessaris per poder subscriure els instruments jurídics o convenis necessaris per al seu desenvolupament. Aquests instruments jurídics o convenis tindran en compte l'assignació de la titularitat i les obligacions i aportacions financeres de cada una de les entitats i organismes participants en el desenvolupament i construcció dels nous accessos i la planificació de les noves terminals intermodals i de serveis d'autopista ferroviària en el node logístic de Barcelona.

El Protocol firmat avui substitueix al “Protocol de Col·laboració per a l'impuls i consecució del nou accés ferroviari al Sud del Port de Barcelona”, firmat el 4 de setembre de 2013 entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya, ADIF, FGC, Port de Barcelona i Ports de l'Estat. Posteriorment, es redactarà un conveni adaptat al marc tècnic, econòmic i administratiu en el qual es desenvoluparà el projecte dels nous accessos segons la solució contemplada en l'Estudi Informatiu aprovat el 22 d'octubre de 2007.

Durant l'acte, la presidenta del Port de Barcelona ha explicat que “si sumem a aquest Protocol la implementació dels trens de 750 metres a la línia Barcelona-Saragossa, estem reforçant l’aposta per una logística verda, neta, eficient, regular i segura, alineant les nostres inversions amb el Green Deal europeu, com no podria ser d'una altra manera”.

Mercè Conesa també ha recordat que “des del Port de Barcelona havíem sol·licitat una Oficina Tècnica amb seu a Barcelona, per fer efectiva l'execució dels accessos i poder coordinar tot el projecte. Ho torno a demanar formalment en aquest acte. Demanem participar en la coordinació de l’obra per la seva gran complexitat i perquè ningú coneix el nostre territori portuari millor que els nostres equips”.

Els estudis i projectes que s'elaboraran a partir d'ara per al desenvolupament dels nous accessos al Port de Barcelona recolliran tres grans actuacions:

• Accés ferroviari exclusiu del port, consistent en un tram de via doble d'ample mixt (ibèric i estàndard), que va des d'una bifurcació de l'actual RFIG al sud del nus de Bellvitge, fins al punt d'inici de la platja de vies de recepció i expedició de Nou Llobregat, infraestructura aquesta última a desenvolupar al marge d'aquest Protocol pel Port de Barcelona. Aquest accés inclou les instal·lacions d'electrificació, control-comandament i senyalització d'aquest tram.
• Ramal de connexió del nou accés ferroviari amb Can Tunis Oest en ample mixt (ibèric i estàndard) i adaptació de vies d'aquesta terminal a l'ample de via estàndard. Aquesta actuació inclou les corresponents instal·lacions d'electrificació, control-comandament i senyalització. L'adaptació de les vies d'aquesta terminal suposarà la possibilitat de circulacions també en ample estàndard entre els actuals accessos sud (per carrer 4) i nord a través de l'esmentada terminal.
• Accés per carretera des del cinturó del litoral (B-10), a uns 800 metres de l'enllaç de Cornellà fins al nus distribuïdor de l'enllaç d'entrada al port, conegut com a Nus Nord. 

A més d'aquestes actuacions, també es projectaran les instal·lacions dels subsistemes de control-comandament, senyalització i energia, inclosa la subestació de tracció, corresponents a les infraestructures ferroviàries a desenvolupar pel Port de Barcelona a la seva actual zona de servei, denominades Nou Llobregat i ZAL-Prat en l'estudi informatiu. Aquestes instal·lacions s'han de dissenyar conjuntament amb els trams ferroviaris inclosos en les actuacions d'aquest Protocol.

S'estudiarà, a més, la possibilitat d'executar un enllaç viari complet a la zona intermèdia de l'antic tram final del riu Llobregat, destinat a atendre el tràfic de vehicles pesats amb origen o destinació en el complex logisticoportuari adjacent.

Els nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona suposen un important repte tècnic ja que s'han de desenvolupar en un espai altament urbanitzat i molt reduït que han de compartir amb importants infraestructures i xarxes de serveis de caràcter metropolità, donant lloc en algun punt a infraestructures en 4 nivells (metro, nou accés ferroviari, vies de FGC i nou accés viari). Les pobres característiques del terreny suposen un important repte addicional. 

Comissió de Seguiment

En el termini d'un mes, a comptar des d'avui, el Ministeri de Foment, la Direcció General de Carreteres, ADIF, Ports de l'Estat, Port de Barcelona, Generalitat de Catalunya i FGC hauran de designar als seus respectius representants en una Comissió de Seguiment que es constituirà amb l'objectiu de realitzar un control del desenvolupament dels projectes.

Els estudis previs dels nous accessos viari i ferroviari al Port de Barcelona que es començaran a elaborar ara, i que podrien ser aprovats en un termini de 9 mesos, establiran l'abast i contingut del projecte bàsic, així com els terminis per a la redacció del mateix. El projecte bàsic inclourà una  proposta detallada de projectes constructius a desenvolupar pels signants, de manera que es garanteixi la seva compatibilitat i s'asseguri un desenvolupament coordinat dels mateixos.

Node logístic de Barcelona

En el Protocol signat avui també es recull la voluntat de realitzar els estudis necessaris per dur a terme la planificació i gestió col·legiada de les terminals ferroviàries del node logístic de Barcelona −Terminal intermodal i logística del Vallés (La Llagosta); Terminal intermodal i logística del Prat (Can Tunis-ZAL Prat); Terminal dedicada a serveis d'autopista ferroviaria−, consensuant així un model de participació i gestió, amb una perspectiva d'actuació global, de les terminals intermodals, tant actuals com futures, situades en l'àmbit de Barcelona.

L'objectiu seria, entre altres aspectes, desenvolupar el potencial logístic del node de Barcelona per reforçar-lo com a nexe de concentració de mercaderies, recursos i desenvolupaments logístics; millorar la competitivitat d'aquest node a nivell nacional, europeu i internacional; millorar les connexions ferroviàries per al transport de mercaderies; oferir una efectiva interlocució en logística amb els diferents actors de la cadena; contribuir a establir serveis eficients de transport de mercaderies ferroviaris als principals corredors europeus i actuar com a finestreta única de promoció per a totes aquelles empreses interessades en utilitzar i operar aquests serveis, entre d'altres.

La construcció dels nous accessos terrestres, viaris i ferroviaris, al Port de Barcelona s'emmarca en l'estratègia de mobilitat sostenible, segura i connectada del Ministeri de Foment, que aposta per la modernització del sistema de transport i logística. Per la seva rellevància, els nous accessos Sud, viari i ferroviari, al Port de Barcelona, es conformen com una actuació prioritària, que no fa sinó culminar un desenvolupament iniciat l'any 1994 amb el Pla Delta, dirigit a fer de Barcelona el node logístic i multimodal més avançat del sud d'Europa.