Ecologia i biodiversitat
El port ocupa una superfície terrestre de 1.042 hectàrees i és a prop de la Reserva Integral del Delta del Llobregat. La protecció de la biodiversitat al seu territori i entorn és una responsabilitat que exerceix activament amb mesures de control i d'actuació, tant pel que fa a les espècies protegides com a les potencialment invasives.
Espais naturals i espècies protegides
El Port de Barcelona vetlla i actua perquè l'activitat i les obres portuàries interfereixin en la menor mesura possible sobre els ecosistemes i les poblacions d'ocells i altres espècies, tant del territori portuari com de l'entorn més proper.
Interacció amb l'entorn
Gràcies a la intervenció proactiva del Departament de Medi Ambient de l'Autoritat Portuària de Barcelona, un total de 8.000 m2 dins de l'àrea del port es pot considerar destinada a la conservació i la promoció de la biodiversitat.
Més enllà del port
Però, a més, la proximitat de la Reserva Integral del Delta del Llobregat obliga també el Port de Barcelona a extremar precaucions i prendre partit per protegir espais i espècies més enllà dels límits del port.
Espècies protegides
Control d'ocells
Algunes espècies d'ocells s'han de controlar per les molèsties i els danys que poden causar a les instal·lacions portuàries. És el cas dels coloms i les gavines. En el cas de les gavines, des de l'any 2000 es fa un control dissuasiu als molls de terminals mitjançant altaveus que emeten reclams continuats.
Efecte dissuasiu
Per reduir el nombre de coloms que van a alimentar-se a l'àrea portuària, el millor mètode és la presència del falcó pelegrí (Falconus peregrinus). Els anys 2001-2002, el Port va participar en la reintroducció d'aquest ocell a la ciutat, amb la cria de tres polls en un niu artificial en una sitja de gra. El 2020 van criar al port tres parelles de les nou de falcons que hi ha a Barcelona, i se'n va consolidar així la població.
Espècies invasores i control de fauna
Al Port es fan estudis i un seguiment d'espècies animals i vegetals per detectar espècies al·lòctones que poden derivar en invasores. De totes les detectades i identificades no hi ha constància de presència d'espècies introduïdes, excepte una menció en la literatura científica de la presència als anys noranta d' Alexandrium catanella en fitoplàncton.
Els controls dels fons sedimentaris de les aigües portuàries tampoc no han detectat espècies invasores entre les comunitats bentòniques, a banda d'alguna presència esporàdica i aïllada.
Vies d'introducció i efectes
Hi ha nombroses vies d'introducció d'espècies en un port:
- En el despreniment de les incrustacions del buc de les embarcacions (del fouling).
- Mitjançant l'envàs de la mercaderia, per exemple, un contenidor.
- A l'interior de la mateixa mercaderia.
Tot i això, la que està sotmesa a més protocols és la descàrrega de les aigües de llast dels vaixells.
Per què?
Perquè és una via d'introducció d'organismes estranys potencialment invasius. Els vaixells les utilitzen per mantenir l'estabilitat i equilibrar-se durant la càrrega i descàrrega de la mercaderia i les expulsen en cas que sigui necessari. Als tancs de llast, l'aigua i els sediments poden contenir organismes, bacteris i virus que poden continuar amb vida setmanes i mesos i es poden arrossegar a les aigües portuàries.
Les espècies al·lòctones poden arribar a provocar el desplaçament de les comunitats locals i modificacions profundes al nou ecosistema, amb pèrdues de biodiversitat greus i altres danys.
Normativa específica
L'Organització Marítima Internacional (OMI) va aprovar el 2004 el Conveni internacional per al control i la gestió de l'aigua de llast i sediments dels vaixells, que requereix que tots els vaixells implementin un pla de gestió d'aigua de llast i sediments i disposin d'un sistema propi de filtració o esterilització per a la descàrrega de les aigües de llast en altres ports allunyats del punt de presa d'aigua. El govern espanyol va ratificar el conveni el 2016.
