És el far situat més a l'orient de la Península Ibèrica. Situat en un paratge desolador i aïllat, d’extraordinària bellesa, actualment els seus voltants són el Parc Natural de Cap de Creus. Es troba a 500 metres de la Punta del Cap, sobre un penya-segat negre, amb una orografia complicada i acinglerada, coneguda amb el nom de la Punta de l’Esquena, que cau al mar formant diverses cales agrestes i una illa, l’Encalladora, separada per un estret canal.
El far, a 87 metres d’alçada, batut pels vents de Tramuntana i de Llevant, dona llum i és punt de referència costaner en una de les zones més dures per a la navegació en la costa catalana. Un gran edifici, ara convertit en oficina d'informació del Parc Natural, envolta la instal·lació que, en essència, és una torre d'11 metres d’alçada.
Va funcionar per primer cop la nit del 29 de juliol de 1853. És el segon far més antic de Catalunya, inaugurat 19 mesos després del Far del Llobregat, fet que evidencia la seva conveniència i necessitat en construir-ho, ja que està en un punt geogràfic estratègic de la costa peninsular, la qual cosa va fer que s'inclogués al primer programa del sistema de fars dissenyat pel govern d'Isabel II.
El mes d'octubre de 1937, en plena guerra civil, un atac va inutilitzar l'òptica del far, quedant a les fosques fins al final del conflicte, la qual cosa confirma el seu paper estratègic.
En la dècada dels anys seixanta del segle XX, aquest far, i el seu model a escala reduïda, construït prop d'ell, va ser l'escenari per al rodatge i la filmació de diverses pel·lícules d'aventures, com la titulada "El far de la fi del món", basada en una novel·la de Juli Verne, que narra una història de pirates que es valen del far per desorientar als vaixells, atraure’ls i robar-los el botí.
També aquesta zona ha estat una font d’inspiració per a pintors i poetes, surrealistes i d'avantguarda, tant europeus com americans.
Vídeo
