Emplaçat a la Punta de Sant Cristòfol, aquest far no estava inclòs al Pla d'Enllumenat elaborat pel govern d'Isabel II, però les pressions dels patrons i mariners de la localitat ho van fer possible.
La seva estructura consisteix a una torre tronc-cilíndrica de pedra, rematada amb una cúpula platejada i adossada a una casa. El seu recinte està limitat a ponent entre la riera que limita el Port de Vilanova i el litoral rocallós de les Costes del Garraf.
Es va encendre per primera vegada el 12 d'agost de 1866 i va demostrar la seva utilitat, ja que era l'única llum entre Salou i el Llobregat. Serveix de referència per als vaixells que volen trobar de nit els punts de fondeig de la zona del Garraf.
S'electrificà el 6 d'agost de 1918 aconseguint un abast de 21 milles. Durant la Guerra Civil va estar apagat des del 13 de febrer fins a març de 1939.
Vídeo
