A la part alta de Meda Gran, a una alçada de 86 metres sobre el nivell del mar i a 10,55 metres sobre el terreny, està situat aquest far, que va ser inaugurat l'1 de juny de 1868.
Al seu al voltant hi ha restes d'edificacions antigues i és l'assentament de molts nius d'aus marines. La rellevància geodèsica d'aquest far, a banda de delimitar el costat Sud de la corda lluminosa del far de Roses, és que també delimita el costat Sud de la corda lumínica del far de Cap Creus. D'aquí la seva importància. També indica el freu o canal que separa les illes Medes de la costa de Torroella.
És l'últim far inaugurat dins del regnat d'Isabel II, impulsora del Pla de Fars i Llums de la costa, ja que dos mesos després va esclatar la revolució liberal que la va obligar a sortir del país. Va ser un dels primers fars espanyols que es va quedar sense personal permanent vivint en ell. Va passar, llavors a dependre el seu manteniment del tècnic de Senyals Marítims de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d'un bot. El 29 de novembre de 1933, el tècnic va patir un naufragi. Degut la problemàtica del seu allunyament, es va decidir que el manteniment del combustible del far es realitzés des de l’Estartit.
L'any 1982 es va col·locar un sistema lluminós alimentat amb energia solar, un dels primers de tot l'Estat.
Vídeo
