Col·laboració publicoprivada
L'impacte econòmic de l'America's Cup de Barcelona es xifra en mil milions d'euros, a més de crear 19.000 llocs de treball. Tot això amb una inversió mínima per part de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB). Aquest és el secret de l'èxit.
El model d'èxit publicoprivat de l'America's Cup de Barcelona
Per aconseguir ser seu de l'America's Cup, igual que en altres grans esdeveniments esportius, cal assegurar dos elements essencials: d'una banda, disposar d'exigents infraestructures, en aquest cas portuàries i, de l'altra, cobrir el risc del cost de l'organització del esdeveniment.
Barcelona ha estat capaç de formular una oferta amb èxit que dóna resposta a aquests dos punts de partida, i ho ha fet de manera diferent a les ciutats que l'han precedit en l'organització de la Copa Amèrica de vela.
Que un port disposi de la infraestructura necessària per allotjar els sis equips que hi participaran és pràcticament impossible. Bé perquè aquesta infraestructura no existeix o bé perquè encara que existeixi, s'hi fan altres activitats. Per això, moltes vegades la proposta de ciutats seu és la de construir costoses infraestructures, vinculades a complexes transformacions urbanístiques no sempre necessàries.
Davant aquesta realitat, les administracions públiques són reticents a donar llum verda a aquesta arriscada transformació, sobretot en una societat que cada vegada exigeix una anàlisi més gran del cost-benefici d'un esdeveniment d'aquestes característiques.
Barcelona i el Port ho han fet de manera diferent
D'entrada, el Port només tenia espai per a un sol equip. Els altres cinc s'havien d'obtenir amb la col·laboració i la complicitat entre el Port i els seus operadors privats. Ells han possibilitat allotjar a les seves pròpies instal·lacions quatre equips més en uns espais que, una vegada conclogui l'America's Cup, es recuperaran per a la seva activitat habitual. Per a la sisena i darrera base, s'ha hagut d'accelerar el procés de trasllat de part de l'activitat comercial portuària cap al sud.
La col·laboració entre el sector públic, que lidera, planifica i gestiona, i el sector privat, amb empreses que ha assumit com a pròpia la capacitat de fer possible l'esdeveniment, va ser la clau per presentar l'oferta inicial i per permetre la ubicació molt ben distribuïda al llarg i ample del Port Vell.
D'altra banda, la designació de Barcelona com a seu ha obligat a accelerar un conjunt d'inversions pendents.
Pel que fa a l'assumpció de compromisos econòmics, Barcelona també ha estat diferent. Les aportacions públiques han estat complementades per avals d‟un conjunt de persones físiques que, amb els seus diners, van procedir a garantir econòmicament la celebració de l'esdeveniment. La majoria d'aquestes persones no obtindran cap benefici directe, però es van sentir compromesos amb l'interès general.
La comunió entre les administracions, la gestió prudent dels recursos públics, plasmada fonamentalment en la no execució de noves infraestructures, i el repartiment de riscos i càrregues entre diferents sectors, són els elements que defineixen la 37a edició de l'America's Cup i marquen un model per al futur molt més col·laboratiu i eficient.
Market Place America's Cup
Això inclou contractes i serveis per al funcionament regular dels equips, les bases nàutiques, els serveis necessaris a la ciutat o per a qualsevol aspecte subsidiari necessari en l'organització del mateix esdeveniment, dins o fora de l'aigua.
