.
El Port de Barcelona assumeix el rol de lideratge i agent de canvi que li pertoca en la descarbonització del transport marítim i de l’activitat portuària. En aquest sentit, vetlla i treballa amb la seva Comunitat Portuària per tal de reduir la petjada ambiental de l’activitat i ho fa mitjançant la prevenció i la presa de mesures que minimitzin al màxim els impactes en l’entorn. A més, a través d’una gestió ambiental acurada i certificada, vetlla per la qualitat de tots els medis (aigua, aire i sòl) en la seva àrea d’influència directa i per garantir-ne la biodiversitat.
Les dades incloses en aquest apartat provenen dels sistemes de control de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), que es reporten periòdicament al web del Port de Barcelona i a la Declaració Ambiental anual. Pel que fa a l’abast de la informació, el sistema de gestió ambiental inclou les instal·lacions i activitats de l’APB, segons el compliment de les seves funcions: la gestió del domini públic portuari, la construcció i el manteniment d’infraestructures, i la gestió i supervisió de serveis portuaris i comercials relacionats amb el pas de mercaderies pel Port. En queden excloses el Port Vell i les instal·lacions no directament relacionades amb l’activitat portuària, a més dels fars i senyals marítims.
El model estratègic mediambiental del Port de Barcelona cerca l’excel·lència en sostenibilitat, sobretot a partir de la contribució a la descarbonització de l’activitat, però també de la millora de qualitat de les aigües, de l’aire, dels sòls portuaris i la gestió adequada dels residus i de la biodiversitat.
L’any 2021, José Alberto Carbonell, aleshores director general de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), va signar el document que defineix la política mediambiental del Port de Barcelona. Com en els anys anteriors, el 2024 la Direcció de l’APB ha ratificat de nou aquest compromís amb la sostenibilitat mediambiental.
01
Tenir un programa de gestió ambiental adequat, que guiï i millori el nostre exercici ambiental, que impulsi la descarbonització per fer front al canvi climàtic, la transició energètica, l’economia circular i la protecció de la biodiversitat.
02
Mantenir-nos informats i complir la legislació ambiental vigent i altres requisits ambientals a què estem subscrits.
03
Treballar per prevenir accidents ambientals i mantenir un alt nivell de preparació per reduir els efectes de qualsevol incident o accident que pugui ocórrer.
04
Utilitzar els recursos de la manera més eficient possible, procurant reduir el consum dels no renovables, el consum d’energia, les emissions de CO2 i altres emissions contaminants com les partícules.
05
Influenciar, rebre peticions i cooperar amb clients, proveïdors, autoritats i altres participants per complir amb la nostra política ambiental i comunicar-nos de manera efectiva amb la comunitat local i les organitzacions rellevants en els seus programes ambientals.
06
Comprar productes i serveis que, en la seva producció, utilització i destrucció, redueixin al mínim l’efecte ambiental negatiu.
07
Proporcionar a tots els empleats formació sobre temes ambientals perquè es considerin agents actius davant de la protecció del medi ambient i la sostenibilitat en el seu treball diari.
08
Garantir que s’implementin els recursos necessaris per complir aquests objectius, el manteniment del nostre sistema de gestió ambiental i la seva certificació.
09
Posar a disposició de les parts interessades informació validada en aquests àmbits i publicar anualment una declaració ambiental.
10
Assegurar que tota la nostra acció es desenvolupa sota el marc del IV Pla estratègic del Port i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.
Els càlculs preliminars realitzats per l’Autoritat Portuària de Barcelona per quantificar la petjada de carboni del conjunt de l’activitat que es desenvolupa al recinte portuari van concloure que el 2022 es van emetre unes 485.000 tones de CO2 en total.
El IV Pla estratègic del Port de Barcelona (2021-2025) s’orienta totalment cap als objectius fixats tant pels Acords de París de la Unió Europea com per l’Organització Marítima Internacional (OMI) i inclou l’estratègia de descarbonització de l’activitat portuària que té com a objectiu reduir el 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030 i convertir-se en un port climàticament neutre el 2050.
En aquest sentit, el Port desenvolupa un Pla de transició energètica per tal de minimitzar les emissions en tots els àmbits d’actuació: l’activitat portuària en general, l’APB i en les concessions i operadors de la Comunitat Portuària.
En el document “Declaració Ambiental 2024. Reglament europeu EMAS“ es poden consultar els detalls de l’estratègia climàtica del Port de Barcelona.
Nexigen, el Pla d’electrificació de molls del Port de Barcelona, és l’instrument clau de la transició energètica del Port en el seu camí cap a la descarbonització. El seu objectiu principal és millorar la qualitat de l’aire del Port i de la ciutat de Barcelona a través de la implementació de tecnologia OPS (onshore power supply), que permet subministrar energia d’origen renovable als vaixells durant la seva estada a port, tot evitant l’ús dels seus motors auxiliars. S’estima que l’impacte de Nexigen comportarà una reducció de prop del 47% de les emissions de CO₂ i NOx en l’entorn portuari i, per tant, s’aproximarà decididament als objectius de descarbonització. En l’apartat “Actuacions per a la millora del medi atmosfèric” d’aquest capítol es detallen els avenços de Nexigen durant el 2024.
El Pla de transició energètica del Port de Barcelona centra també el seu model energètic en les energies renovables, l’emmagatzematge d’energia i una xarxa elèctrica intel·ligent que permeti donar resposta a nous consums amb una gestió òptima. Per això treballa des de fa anys en l’explotació del potencial de generació fotovoltaica a cobertes i superfícies de la zona portuària i en la promoció de nous combustibles de zero emissions de carboni per a vaixells, vehicles pesats i maquinària de les terminals, com l’hidrogen renovable, l’electricitat verda, el gas natural liquat (GNL) i el bioGNL o el metanol verd.
Per contribuir a l’estratègia climàtica del Port, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) fa anys que aplica mesures extres per garantir l’estalvi i la màxima eficiència energètica dels seus edificis i instal·lacions i de la seva xarxa d’enllumenat públic, amb l’ús de làmpades LED, sectorització de la il·luminació o la potenciació d’energies renovables.
Des del 2012 el Port de Barcelona està adherit als Acords Voluntaris de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) promoguts per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), de la Generalitat, pels quals es compromet a reduir gradualment el consum elèctric, així com les emissions directes i indirectes (abast II) degudes al consum de combustible de la seva flota de vehicles oficials, embarcacions i alguns generadors auxiliars, així com reduir el consum elèctric en general i consumit electricitat d’origen renovable.
D’altra banda, des del 2017* tota l’electricitat que consumeix l’APB i les seves empreses participades (Port 2000, WTC Barcelona i CILSA) té certificat de garantia de generació renovable, de manera que les emissions associades no computen com a emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).
*A finals de 2021 va finalitzar el contracte amb la comercialitzadora; però a partir de l’1 de maig de 2022 es va reprendre la contractació d’electricitat d’origen renovable per als subministraments contractats dins del mercat lliure.
Aquests són alguns dels aspectes i compromisos de l’estratègia climàtica del Port que impliquen i afecten la Comunitat Portuària:
Extensió del Pla de punts de recàrrega de vehicles elèctrics a les instal·lacions concessionades.
Promoció de combustibles nets per la maquinària de terminals.
Promoció de l’eficiència energètica i generació renovable en edificis i instal·lacions de les concessions.
Càlcul de les externalitats de la cadena logística portuària a través de l’ecocalculadora, per incloure-les en la presa de decisions sobre rutes de transport.
Avaluació de la petjada de carboni de la Comunitat Portuària.
Nexigen, el Plan de Electrificación de Muelles del Port de Barcelona, es el instrumento clave de la transición energética del Port en su camino hacia la descarbonización. Su objetivo principal es mejorar la calidad del aire del Port y de la ciudad de Barcelona a través de la implementación de tecnología OPS (onshore power supply), que permite suministrar energía de origen renovable a los barcos durante su estancia en puerto, evitando el uso de sus motores auxiliares. Se estima que el impacto de Nexigen comportará una reducción de cerca del 47% de las emisiones de CO₂ y NOx en el entorno portuario y, por tanto, se aproximará decididamente a los objetivos de descarbonización.
En el apartado “Actuaciones para la mejora del medio atmosférico“ de este capítulo se detallan los avances de Nexigen durante 2024.
El Plan de Transición Energética del Port de Barcelona centra también su modelo energético en las energías renovables, el almacenamiento de energía y una red eléctrica inteligente que permita dar respuesta a nuevos consumos con una gestión óptima. Para ello trabaja desde hace años en la explotación del potencial de generación fotovoltaica en cubiertas y superficies de la zona portuaria y en la promoción de nuevos combustibles de cero emisiones de carbono para barcos, vehículos pesados y maquinaria de las terminales, como el hidrógeno renovable, la electricidad verde, el gas natural licuado (GNL) y el bioGNL o el metanol verde.
Para contribuir a la estrategia climática del Port, la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB) hace años que aplica medidas extras para garantizar el ahorro y la máxima eficiencia energética de sus edificios e instalaciones y de su red de alumbrado público, con el uso lámparas LED, sectorización de la iluminación o la potenciación de energías renovables.
Desde 2012 el Port de Barcelona está adherido a los Acuerdos Voluntarios de reducción de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) promovidos por la Oficina Catalana de Cambio Climático (OCCC), de la Generalitat, por los que se compromete a reducir gradualmente el consumo eléctrico, así como las emisiones directas e indirectas (abastecimiento II) debidas al consumo de combustible de su flota de vehículos oficiales, embarcaciones y algunos generadores auxiliares, así como reducir el consumo eléctrico en general y consumido electricidad de origen renovable.
Por otro lado, desde 2017* toda la electricidad que consume la APB y sus empresas participadas (Port 2000, WTC Barcelona y CILSA) tiene certificado de garantía de generación renovable, de manera que las emisiones asociadas no computan como emisiones de gases de efecto invernadero (GEI).
*A finales de 2021 finalizó el contrato con la comercializadora; pero a partir del 1 de mayo de 2022 se reanudó la contratación de electricidad de origen renovable para los suministros contratados dentro del mercado libre.
El Sistema de gestió ambiental (SGA) del Port de Barcelona, implantat des de l’any 2014, abasta totes les instal·lacions i activitats que desenvolupa l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) en l’exercici de les seves funcions bàsiques, compleix amb la legislació vigent i compta amb les següents certificacions:
Planes i programes mediambientals específics del Port de Barcelona
Durant el 2024 el Port de Barcelona ha gestionat un total de 206 incidències mediambientals de diferent magnitud, un 19% més que l’any passat.
El Port de Barcelona és conscient de la incidència ambiental directa i indirecta de l’activitat que es duu a terme en les seves instal·lacions i entorn i no només la quantifica i en fa seguiment, sinó que executa les actuacions de millora i control per garantir una minimització dels impactes.
El Port disposa d’una xarxa de sanejament amb més de 30 km de col·lectors i 16 estacions de bombeig, que recull les aigües residuals de l’activitat portuària i les condueix a les estacions de tractament del Llobregat i del Besòs a través de 14 connexions amb la xarxa metropolitana. Aquesta xarxa, unida a les actuacions fetes al sistema de sanejament de la ciutat de Barcelona, han permès limitar el nombre i el cabal de les descàrregues en moments de pluja i millorar, així, la qualitat de les aigües portuàries.
El servei de recollida i retirada de residus flotants de la làmina d’aigua del Port de Barcelona -que es presta tots els dies de l’any i en horari diürn- ha recollit aquest 2024 un total de 40 tones de residus.
Durant el 2024 el Port de Barcelona ha continuat vetllant, controlant i fent seguiment de la qualitat del medi marí a través de campanyes periòdiques de presa de mostres d’aigua i de sediments i la mesura de bioindicadors. La tasca de vigilància de la qualitat de l’aigua es realitza conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, en compliment de la Directiva Marc de l’Aigua i dins del Pla de vigilància de les masses d’aigua litorals de Catalunya. En general, i malgrat l’augment de l’activitat portuària, s’aprecia una estabilització o millora de les dades.
Pel que fa a l’aigua, els principals contaminants es deriven de l’activitat nàutica i portuària i de la pressió antròpica urbana, amb alguns factors fora de l’àmbit de la gestió portuària.
Les activitats en l’entorn portuari, tant presents com passades, afecten també els fons marins. Per millorar la qualitat dels sediments marins, i d’acord amb les directrius del Ministeri de Foment, el Port caracteritza amb cura les sorres retirades per les obres de dragat i decideix el seu dipòsit en una destinació adequada.
Un dels indicadors de l’estat de salut i qualitat ambiental dels sediments del fons marí són les comunitats bentòniques o conjunt d’éssers vius que hi habiten. Els principals bioindicadors d’aquestes comunitats bentòniques evolucionen positivament des que se’n va començar a fer seguiment, l’any 1998.
El 2016 es va aprovar el Pla de millora de la qualitat de l’aire del Port de Barcelona que, a través de la proposta de 53 accions concretes, definia l’estratègia per a la reducció de les emissions de gasos contaminants i partícules en suspensió. Aquest Pla s’actualitza regularment per alinear-lo amb els plans d’actuació de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona per a la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric per NOx i PM10. Per al 2025 està prevista una nova versió que contempli noves actuacions orientades a assolir els objectius de qualitat de l’aire i la descarbonització en l’horitzó 2030.
Estacions de monitorització atmosfèrica
Per al seguiment i control de la qualitat de l’aire, el Port de Barcelona disposa de la següent infraestructura:
Indicadors de la qualitat de l’aire
Segons les estimacions de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), les emissions a l’atmosfera de gasos contaminants dels vaixells són les més significatives de l’activitat portuària i el 2020 (darreres dades de referència) representaven més del 95% del total d’òxid de nitrogen i partícules en suspensió. Aquestes emissions representen un 7,6% de la contaminació de l’aire de la ciutat per NOx i un 1,5% per PM10.
L’APB revisa i actualitza les dades cada pocs anys amb una metodologia de càlcul consensuada amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Durant aquest 2024 s’ha treballat en una nova plataforma de càlcul automatitzada que permeti un millor detall.
A continuació es detallen l’evolució dels nivells d’immissió dels principals gasos contaminants al Port de Barcelona.
Diòxid de sofre (SO2)
Tot i que el 2024 han pujat, els nivells de concentració SO2 al Port actualment són baixos si es té en compte que la normativa europea fixa un llindar màxim de 125 μg/m³ de mitjana diària, que no es pot superar més de tres dies a l’any. L’entrada en vigor de l’obligatorietat per als vaixells d’utilitzar combustibles amb menys contingut de sofre (del 3,5% al 0,5%) durant la navegació a partir del 2020 ha influït positivament en aquest aspecte.
Òxid de nitrogen (NOx)
Els valors de NOx han augmentat després de la pandèmia, amb l’increment de l’activitat portuària, però es mantenen sota els límits establerts per la normativa de 40 μg/m³.
Partícules PM10
La mitjana de partícules PM10 a l’aire s’ha calculat enguany a partir de 3 estacions. Les concentracions mostren una tendència general a la baixa, excepte a la Dàrsena Sud, que per la proximitat al tràfic terrestre té uns valors més alts però estables, sempre per sota del límit de 40 μg/m³.
Actuacions per a la millora del medi atmosfèric
L’Autoritat Portuària de Barcelona promou activament diverses actuacions per contribuir directament o indirectament a la millora continuada de la qualitat de l’aire al Port i el seu entorn.
Fa anys que la intermodalitat és un element cabdal de l’estratègia global del Port de Barcelona. L’ús del ferrocarril i del transport marítim de curta distància (short sea shipping, SSS), sobretot les autopistes del mar, com a alternativa a la carretera, permet reduir l’emissió de gasos i partícules contaminants i oferir cadenes logístiques més sostenibles.
L’estratègia intermodal del Port ha representat el 2024 un estalvi de 919 milions d’euros en el cost de les externalitats negatives. Aquesta dada prové de l’aplicació d’una metodologia de càlcul proposta per la Comissió Europea el 2019, que permet monetitzar els impactes associats a la contaminació, el canvi climàtic, el soroll, els accidents, la congestió del tràfic i l’ús d’infraestructures.
El Port de Barcelona ha estat pioner al Mediterrani en la promoció de l’ús de gas natural com a combustible de transició per a la mobilitat de les mercaderies per via marítima i terrestre. El Pla de millora de la qualitat de l’aire inclou accions i projectes encaminats a aquest objectiu, orientats a proveir les infraestructures i equipaments adequats, aplicar i complir les regulacions pertinents, estendre a tota la mobilitat portuària l’ús d’aquest combustible i bonificar-ne l’ús.
El fet de disposar de gas natural liquat (GNL) a la terminal d’Enagas és una oportunitat per promocionar aquest combustible i ha permès que el Port s’hagi consolidat com a hub de bunkering d’aquest producte al Mediterrània.
Durant el 2024 Port de Barcelona, s’han subministrat 229.751 m³ de GNL a vaixells, dels quals 45.427 m³ des de camió cisterna (modalitat TTS) i 184.324 m³ des de gavarra (modalitat STS).
Des del punt de vista del transport terrestre, el Port disposa des del 2018 d’una estació de subministrament de GNL i gas natural comprimit (GNC), tant per a camions com per a vehicles lleugers.
*L’elevat preu del GNL va provocar aquell any un descens molt rellevant.
El Port incentiva l’ús d’energies més netes, participant en projectes i pilots o bonificant iniciatives que aposten per un transport més sostenible.
El Port dona suport a desenvolupaments tecnològics com els sis ferris de la companyia Grimaldi que, des del 2019, incorporen bateries d’emmagatzematge amb capacitat per a més de 5.000 KWh per a l’estada a Port, així com iniciatives de combustibles de zero o quasi zero emissions com hidrogen, amoníac, metanol o hidrocarburs sintètics, biocarburants o biometà.
El Port de Barcelona està adherit als Acords Voluntaris de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que promou l’Oficin Catalana del Canvi Climàtic (OCC) de la Generalitat de Catalunya. En virtut d’aquests, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) es compromet a reduir les emissions de la flota de vehicles, embarcacions i generadors i anima les empreses concessionàries a afegir-s’hi.
De la flota de 92 vehicles de l’Autoritat Portuària de Barcelona, 37 són vehicles terrestres elèctrics i 21 més híbrids de diverses modalitats, a més de 8 vehicles MHEV (mild hybrid electric vehicle). Per subministrar energia a la flota elèctrica, el Port disposa de 44 punts de recàrrega en diversos espais de les instal·lacions.
1 MHVE (mild hybrid electric vehicle) es coneixen també com a microhíbrids o híbrids lleugers de gasolina i electricitat.
2Gas liquat del petroli (GLP).
3Gas natural comprimit (GNC).
Per poder subministrar energia a la flota de vehicles elèctrics, el Port disposa de 44 punts de recàrrega per a ús propi en diversos espais de les instal·lacions..
En el marc del projecte Nexigen, el Port va aprovar una inversió de més de 110 milions d’euros fins al 2030 per electrificar molls i evitar l’ús de motors auxiliars generadors d’emissions durant l’estada de vaixells. La connexió elèctrica de vaixells a moll (Onshore Power Supply, OPS) pretén assolir una reducció de 60.000 tones de CO2 i 1.264 tones de NOx, un 22% de reducció en les emissions contaminants anuals del Port, apropant-lo a la neutralitat d’emissions el 2050.
Assoliments Nexigen 2024
Com a titular del terreny portuari, el Port de Barcelona és responsable final del seu estat, de manera que estableix mesures de control, vigilància i actuació per garantir-ne la qualitat.
El Port fa un seguiment continuat de l’estat del sòl tant de la zona portuària concessionada a terminals i operadors com dels espais comuns i, quan és necessari, duu a terme actuacions de remediació de sòls contaminats.
Des del 2020 el Port disposa d’una base de dades de sòls contaminats, en la qual s’han introduït dades de contaminació de sòls i aigües subterrànies amb més de 1.400 registres. Aquesta permet preveure la necessitat de caracteritzar una parcel·la, conèixer si cal actuar per recuperar-la i reunir informació sobre el nivell de contaminació de fons.
Totes les obres que fa o promou l’Autoritat Portuària de Barcelona al Port se sotmeten a una vigilància ambiental per garantir que es realitzen seguint les bones pràctiques del sector, es respecta la normativa d’aplicació, i que se’n minimitza l’impacte sobre l’entorn.
En els casos que les obres utilitzen materials reciclats procedents de dragatges i d’obres d’enderroc i deconstrucció, prèviament analitzats, se segueixen estrictament les indicacions del text refós de la Llei de Ports i de les Recomanacions per a la gestió del material de dragatge, elaborades pel CEDEX el 1994 i substituïdes per la versió modificada del 2017.
L’aigua d’abastiment prové de les companyies públiques d’Aigües de Barcelona i Aigües del Prat. El consum d’aigua de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) es refereix únicament al consum en instal·lacions pròpies i serveis comuns, no es comptabilitza l’aigua subministrada a tercers.
L’any 2024 l’APB ha registrat un consum total de 15.524 m3 d’aigua, un 16% inferior que l’exercici anterior. S’ha mantingut la tendència de reducció de consum després de les estrictes mesures d’estalvi d’aigua implementades a Catalunya el 2023 per la situació de sequera extrema.
*Les dades del 2023 han estat actualitzades
El consum total d’energia per part de l’APB aquest exercici ha estat de 9.139 MWh. La principal font energètica és l’electricitat.
El 2024 el consum d’electricitat de l’APB ha augmentat un 4,8%, empès pels increments de consum en edificis i altres serveis.
La gasolina es destina principalment a la flota de vehicles, tant terrestres com les dues embarcacions pròpies. El consum de gasoil es destina a generadors elèctrics provisionals que se substitueixen progressivament per escomeses elèctriques. El gas natural liquat (GNL) és consumit en els grups electrògens de l’edifici ZIS i la seva variabilitat depèn de l’ús que es pugui donar a l’edifici. Els consums de gas natural comprimit (GNC) i gas liquat del petroli (GLP) de furgonetes no es mostren en el gràfic en tractar-se d’un consum petit.
L’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) és responsable de retirar i gestionar tot tipus de residus generats en espais propis i comuns del Port de Barcelona -excloses les oficines i espais ocupats a l’edifici Est del WTC Barcelona-, inclosos els dels bars i restaurants dins del recinte portuari, així com els procedents de la neteja viària, de magatzems i tallers propis i de neteges puntuals o d’accidents. Les concessions i instal·lacions que presten la seva activitat al recinte portuari gestionen els seus propis residus.
El 2024 l’APB ha gestionat un total de 1.399 tones de residus en recollida selectiva, un 2,6% més que en l’exercici anterior. D’aquests, un 4,6% són residus perillosos.
El Conveni internacional per prevenir la Contaminació Marina dels Vaixells, de 1973 (Conegut com a Conveni MARPOL 1973-1978) estableix que els ports han de disposar d’instal·lacions adequades per a la recepció dels residus dels vaixells mitjançant un servei portuari.
El 2024 el Port ha gestionat un total de 181.076 m3 de residus MARPOL, dels quals el 62% corresponen a la categoria MARPOL V (residus sòlids) i la resta corresponen a la categoria MARPOL I, que inclouen líquids oliosos de sentines i motor, residus oliosos de fangs i líquids oliosos de rentat de tancs.
El Port de Barcelona ocupa una superfície terrestre de 1.042 ha, de les quals uns 8.000 m² es poden considerar destinats a la conservació i promoció de la biodiversitat. Per la seva ubicació, que limita amb la Reserva Integral de Delta del Llobregat, el Port fa anys que té molt clara i assumeix plenament la seva responsabilitat de vigilar per tal que l’activitat i les obres portuàries interfereixin el mínim possible sobre els ecosistemes i les poblacions d’aus i altres espècies en el seu territori.
Des del 2016 el Port vetlla pel benestar de la colònia de cria de la gavina corsa (Larus audouinii) instal·lada al dic de l’Est, una de les més importants de la Mediterrània occidental, amb més de 800 parelles que hi crien cada any. També des de fa una dècada el Departament de Medi Ambient treballa per garantir un hàbitat per a la població de corbs marins.
L’any 2023 es va posar en marxa una iniciativa conjunta del Port de Barcelona, Marina Barcelona 92 i l’empresa Ocean Ecoestructures consistent en instal·lar 28 estructures submarines en 8 punts del Port com a substrat per a la recuperació de la biodiversitat marina. Les estructures s’han inspeccionat cada dos mesos amb un dron submarí i durant l’exercici 2024 s’ha constatat que la seva instal·lació ha permès augmentar un 44% el nombre d’espècies marines presents a les aigües portuàries i contribuir a la descarbonització de l’atmosfera, ja que la biomassa que genera cada una d’elles ha fixat en un any 850 grams de CO2. Donat l’èxit de la iniciativa, els promotors avaluen la possibilitat d’ampliar-la amb 20 noves estructures.
Aquestes estructures submarines també han demostrat la seva capacitat per facilitar la detecció ràpida d’espècies de fora de la Mediterrània occidental i, per tant, potencialment invasores. De les 112 espècies detectades a les estructures submarines, 9 eren al·lòctones, alguna d’elles mai detectada al Port de Barcelona. Estan sotmeses al seguiment corresponent, però cap d’elles ha produït un impacte sobre l’ecosistema local.
Els ports són punts de risc potencial per a la introducció d’espècies al·lòctones, a través de les operacions dels vaixells o de la seva càrrega, i el Port de Barcelona fa anys que estudia, controla i fa seguiment d’espècies animals i vegetals per detectar-ho.
Des del 2000 el Port emet senyals acústiques a través d’altaveus per dissuadir gavines i coloms d’apropar-se a les instal·lacions i evitar-hi danys i brutícia.
Els anys 2001 i 2002 el Departament de Medi Ambient del Port va participar en la reintroducció del falcó pelegrí (Falco peregrinus) a la ciutat de Barcelona, amb la cria de tres polls en un niu artificial instal·lat en una sitja de gra. Com a resultat de la iniciativa la població de falcons a Barcelona s’està consolidant i, a més, gràcies a l’efecte dissuasori sobre els coloms, aquests es mantenen allunyats del Port.
