.
El Port de Barcelona cerca un creixement econòmic sostenible en el temps, que minimitzi externalitats i garanteixi el desenvolupament dels aspectes socials i ambientals. Aquest desenvolupament depèn del dinamisme del tràfic de mercaderies, del moviment de passatgers i de la logística i activitats relacionades i no només impacta en l’àmbit estrictament portuari, sinó també en la creació de riquesa en el rerepaís o hinterland.
En aquest capítol es presenten dos tipus d’informació i dades:
Sobre l’activitat de les organitzacions que gestionen mercaderia i moviment de persones al Port de Barcelona, que provenen dels sistemes de control de dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i es reporten mensualment al web corporatiu en les “Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona”.
Sobre l’exercici econòmic, que fan referència als resultats de l’APB com a organització responsable de la gestió del Port de Barcelona, i que són rellevants per al conjunt perquè 1) els ingressos de l’APB provenen de l’activitat portuària global i 2) els recursos generats s’inverteixen en infraestructura portuària, en promoció comercial i estratègia del Port i la seva Comunitat, així com en la gestió.
Especialitzat en mercaderies d’alt valor, el Port de Barcelona és un dels principals motors de desenvolupament econòmic de Catalunya i de l’Estat espanyol. El 2024 ha canalitzat el 70% del comerç exterior marítim de Catalunya i el 24% del total de l’Estat espanyol en termes de valor. El total de mercaderies que han passat pel Port el 2024 ha tingut un valor aproximat de 113.343 milions d’euros, xifra gairebé idèntica a la del 2023 i que manté Barcelona com a primer port de l’Estat pel que fa al valor del comerç exterior d’importació i exportació que hi transita.
Valor de les mercaderies que passen pel Port de Barcelona (milions d’euros), 2020-2024
| 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |
|---|---|---|---|---|
| 68.739 | 88.869 | 120.686 | 113.118 | 113.343 (+0,2%) |
La quota de mercat del Port de Barcelona en el rerepaís o hinterland -el percentatge de fluxos de comerç d’una regió que s’hi encaminen- permet conèixer quin és el seu posicionament dins del territori de l’Estat espanyol.
Respecte del total de comerç exterior de Catalunya, en termes de valor, aquest 2024 el Port de Barcelona:
Respecte del total de comerç exterior de l’Estat espanyol, en termes de valor, aquest 2024 el Port de Barcelona:
| 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | |
|---|---|---|---|---|---|
|
Quota de mercat en comerç exterior marítim de Catalunya - granels i càrrega general (%), 2020-2024 |
% |
% |
% |
% |
% |
|
Quota de mercat en comerç exterior marítim de Catalunya - contenidors (%), 2020-2024 |
% |
% |
% |
% |
% |
|
Quota de mercat en comerç exterior marítim de l’Estat espanyol - granels i càrrega general (%), 2020-2024 |
% |
% |
% |
% |
% |
|
Quota de mercat en comerç exterior marítim de l’Estat espanyol - contenidors (%), 2020-2024 |
% |
% |
% |
% |
% |
Catalunya és la principal regió importadora i exportadora de l’Estat espanyol, amb un sector exterior àmpliament diversificat. Els principals sectors econòmics del comerç exterior marítim català i el seu teixit empresarial i industrial utilitzen el Port de Barcelona prioritàriament per canalitzar els seus fluxos de comerç. El Port contribueix a la millora de la competitivitat de l’economia pel fet de posar a disposició una infraestructura adaptada a les necessitats i prestar serveis eficients i especialitzats.
La majoria dels sectors d’activitat han registrat increments del seu tràfic portuari. El sector dels vehicles i elements de transport ha passat a tenir el pes principal en el volum total de tràfic entès en tones.
| Sectors | 2020 | 2021 | 2022 | 2023* | 2024 | Variació % 2023/24 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Energètic | 11.134.280 | 10.591.889 | 14.098.609 | 11.146.205 | 10.764.019 | -3,4% |
| Vehicles i elements de transport | 11.002.575 | 12.803.453 | 13.392.295 | 13.017.592 | 14.176.642 | 8,9% |
| Agroramader i alimentari | 12.474.665 | 14.121.246 | 13.775.887 | 13.147.115 | 12.950.205 | -1,5% |
| Altres mercaderies | 10.611.026 | 12.733.386 | 12.911.197 | 11.774.445 | 13.008.792 | 10,5% |
| Químics | 6.158.665 | 6.599.982 | 6.775.077 | 6.198.416 | 8.904.603 | 43,7% |
| Siderometal·lúrgic | 2.786.459 | 3.109.251 | 2.984.478 | 2.780.665 | 2.881.897 | 3,6% |
| Materials de construcció | 3.185.403 | 3.081.275 | 3.170.668 | 2.619.632 | 3.155.231 | 20,4% |
| Adobs | 514.962 | 624.890 | 881.199 | 707.232 | 886.131 | 25,3% |
| Minerals no metàl·lics | 624.576 | 1.228.231 | 1.156.071 | 1.036.724 | 1.103.100 | 6,4% |
| TOTAL | 58.492.611 | 64.896.014 | 69.145.480 | 62.428.027 | 67.830.621 | 8,7% |
*Les dades de 2023 estan reajustades respecte de les dades publicades al final de l’exercici anterior.
Tràfic per àrees geogràfiques (t), 2023-2024
| Àrea geogràfica | 2023 | 2024 | Diferència 2024/2023 | Variació % 2024/2023 | Quota 2024 % sobre el total |
|---|---|---|---|---|---|
| Estat espanyol (cabotatge) | 8.732.947 | 9.280.099 | 547.152 | 6,3% | 13,7% |
| Europa (Atlàntic) | 3.373.031 | 2.909.939 | -463.092 | -13,7% | 4,3% |
| Itàlia / França (Mediterrani) | 8.428.962 | 9.968.652 | 1.539.690 | 18,3% | 14,7% |
| Mediterrani or. / mar Negre / mar Caspi / Pròxim Orient | 4.949.559 | 6.246.520 | 1.296.962 | 26,02% | 9,2% |
| Mar Roig | 989.686 | 1.560.424 | 570.738 | 57,7% | 2,3% |
| Golf Pèrsic / mar d’Aràbia | 3.685.235 | 2.737.707 | -947.529 | -25,7% | 4,0% |
| Pakistan / Índia / Sri Lanka / Bangladesh | 2.681.506 | 2.773.009 | 91.502 | 3,4% | 4,1% |
| Sud-est asiàtic | 2.524.429 | 2.691.112 | 166.683 | 6,6% | 4,0% |
| Extrem Orient i Japó | 8.614.679 | 9.520.592 | 905.913 | 10,5% | 14,0% |
| Austràlia i Nova Zelanda / illes del Pacífic | 217.266 | 247.180 | 29.914 | 13,8% | 0,4% |
| Àfrica del Nord | 4.750.113 | 5.617.728 | 867.616 | 18,3% | 8,3% |
| Àfrica occidental | 1.459.097 | 2.650.883 | 1.191.786 | 81,7% | 3,9% |
| Àfrica del Sud i de l’Est / oceà Índic | 511.284 | 573.014 | 61.730 | 12,1% | 0,8% |
| Amèrica del Nord (Atlàntic) | 1.436.842 | 1.668.106 | 231.264 | 16,1% | 2,5% |
| Canadà (Atlàntic) i Grans Llacs | 1.257.140 | 432.370 | -824.770 | -65,6% | 0,6% |
| Golf de Mèxic (Mèxic i EUA) | 2.631.103 | 2.858.894 | 227.791 | 8,7% | 4,2% |
| Amèrica del Nord (Pacífic) | 129.570 | 208.586 | 79.016 | 61% | 0,3% |
| Amèrica Central i Carib | 1.159.204 | 1.100.832 | -58.372 | -5,0% | 1,6% |
| Amèrica del Sud (Atlàntic) | 3.745.885 | 3.482.010 | -263.875 | -7,0% | 5,1% |
| Amèrica del Sud (Pacífic) | 570.415 | 591.838 | 21.423 | 3,8% | 0,9% |
| Altres | 580.072 | 711.125 | 131.053 | 22,6% | 1,0% |
| Total | 62.428.027 | 67.830.621 | 5.402.594 | 8,7% | 100% |
L’impacte de la crisi del mar Roig s’ha traduït el 2024 en un increment de tràfics, especialment en transbordament de càrrega contenitzada, de manera que el Port de Barcelona ha tancat l’exercici amb 69,7 milions de tones (+8,9%) de tràfic total i uns volums rècord en el tràfic de contenidors, amb 3,9 milions de TEU (+19%).
El creixement s’explica majoritàriament per la càrrega contenitzada (+12%), seguit de la càrrega convencional (+10%) i els líquids a granel (+6%), mentre que els sòlids a granel (+0,1%) mantenen pràcticament les xifres del 2023. Tots els grans segments de tràfic han registrat resultats positius a excepció dels vehicles nous (-14%).
El tràfic de hinterland -mercaderies d’exportació i d’importació que surten i entren pel Port- ha experimentat un lleuger increment i ha assolit 42,8 milions de tones (+1%).
El moviment de passatgers (+2%) ha sumat un total de 5,4 milions de persones, xifra rècord que se situa un 17% per damunt de la del 2019. D’aquest total, 3,6 milions de passatgers han estat creueristes, un 14% més que els nivells prepandèmia COVID-19. Aquestes dades certifiquen la recuperació del moviment de passatge, ja que durant la pandèmia va estar pràcticament paralitzat durant mesos i els descensos van ser especialment rellevants.
Tràfic total
(milions de tones)
2024:70
2023:64
v. 2024/2023: +9%
Tràfic de hinterland
(milions de tones)
2024:42,8
2023:41,9
v. 2024/2023: +2%
Contenidors
(milions de TEU)
2024:3,9
2023:3,2
v. 2024/2023: +19%
Passatgers
(milions de persones)
2024:5,4
2023:5,3
v. 2024/2023: +2%
El Port de Barcelona ha registrat un total de 8.383 escales de vaixell durant aquest exercici, amb un arqueig mitjà per vaixell de 43.450 tones (+2%).
Característiques del tràfic del Port, 2024
Per tipus d’envàs de les mercaderies: 56% del tràfic ha estat càrrega contenitzada.
Per tipus de navegació: 87% de tràfic exterior i 13% de cabotatge.
La càrrega general ha representat un 72,7% del tràfic total, més de 49 milions de tones, de les quals 37,6 milions són contenitzades.
Evolució del tràfic de mercaderies* per tipus d’envàs (milers de tones), 2020-2024
| Sectors | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|
| Càrrega contenitzada | 31.980 | 37.455 | 37.610 | 33.525 | 37.681 |
| Càrrega convencional | 9.555 | 10.713 | 11.415 | 11.222 | 11.661 |
| Líquids a granel | 12.799 | 12.370 | 15.553 | 12.919 | 13.689 |
| Sòlids a granel | 4.059 | 4.459 | 4.549 | 4.795 | 4.800 |
| TOTAL | 58.393 | 64.997 | 69.127 | 62.461 | 67.831 |
*Exclou pesca i avituallament, tares, etc.
L’any 2024 ha tancat amb uns volums rècord en el tràfic de contenidors, amb 3,9 milions de TEU (+19%), principalment per l’augment de TEU de transbordament. Això ha estat motivat pel canvi de navegació marítima pel cap de Bona Esperança al qual s’han vist abocades les principals navilieres mundials davant la impossibilitat d’accedir al Mediterrani pel canal de Suez pels atacs dels rebels houtis a l’estret de Bab el Mandeb. Aquest canvi de rutes ha afectat especialment els ports del Mediterrani oriental i, en conseqüència, tant el Port de Barcelona com d’altres de la banda occidental han servit com a hub de transbordament de les principals rutes marítimes per cobrir aquests ports amb vaixells més petits.
També cal destacar l’increment del 8% en els TEU plens de comerç exterior, empesos pels resultats positius tant de les importacions (+11%) com de les exportacions (+5%).
Els contenidors plens d’exportació han totalitzat 794.440 TEU (+4,6%) el 2024, especialment gràcies a l’increment en el segon semestre de l’any, que ha estat generalitzat a pràcticament tots els sectors representatius: química, béns d’equipament, alimentació, pinsos i productes manufacturers diversos.
El creixement en aquest exercici ha estat pivotat pels Emirats Àrabs i la Xina, principals mercats destinataris, seguit de l’Aràbia Saudita i Corea del Sud. Les exportacions a Algèria han estat pràcticament nul·les pel bloqueig comercial del govern d’aquell país a causa de la posició del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental. De tota manera, el restabliment de relacions en el quart trimestre s’ha traduït en una lleugera recuperació a finals d’any.
Enguany les exportacions de carn de porcí (68.925 TEU) han experimentat un lleuger retrocés (-1%) pel descens de vendes a la Xina arran de la recuperació de la seva cabana. Malgrat això, el país asiàtic segueix essent el principal mercat destinatari, que aglutina el 43% de les exportacions. Entre els mercats que han mostrat una trajectòria positiva destaca Filipines.
D’altra banda, les exportacions d’alfals (38.260 TEU) han augmentat un 31% arran de la recuperació del producte després d’un 2023 afectat per una demanda dèbil i una sequera que no en va afavorir la producció. El 2024 ha mostrat una incipient recuperació, tot i que encara lluny de volums passats.
Mercats de destinació
Àsia/Oceania: àrea receptora del 45% de tots els contenidors d’exportació que ha canalitzat el Port de Barcelona el 2024. Enguany s’ha registrat un modest creixement (+1%), molt influenciat pels descensos a l’Índia i Indonèsia, centrats en els residus de paper, i a la Xina, on la forta caiguda de les exportacions de paper i pasta (-39%) ha fet que el total d’intercanvis amb aquest país només hagi augmentat un 3%.
Amèrica: receptora del 27% de les exportacions provinents del Port, ha registrat increments rellevants en les principals destinacions: Estats Units (+7%), Mèxic (+15%), Brasil (+12%), Xile (+12%) i Colòmbia (+27%).
Àfrica: amb un 14% de quota de mercat d’exportació amb el Port, ha registrat un petit canvi de tendència després de patir el retrocés del mercat del nord d’Àfrica en els darrers anys i, també, per la fi de les restriccions comercials d’Espanya amb Algèria, que ha permès que el mes de desembre s’exportessin 1.740 TEU quan la mitjana mensual al llarg de 2024 havia estat de només 35 TEU. El Marroc (+30%) i Egipte (+24%) han estat els principals mercats receptors d’exportacions del continent.
El mapa adjunt mostra les quotes de mercat d’exportació per àrees, així com les dades del 2024 dels cinc principals socis comercials en la recepció d’exportacions procedents del Port de Barcelona.
Vehicles
Durant aquest exercici s’ha registrat un tràfic de 682.082 vehicles (-14%), un descens molt condicionat pel notable retrocés de les importacions i dels trànsits. Del tràfic total, 111.900 unitats han estat de cabotatge estatal i 570.182, de tràfic internacional.
Les exportacions han representat el 63% del tràfic total de vehicles i han avançat positivament, amb un total de 428.999 vehicles (+4%), gràcies a la recuperació de la crisi de falta de components. A mesura que ha avançat l’any, l’estabilitat i la millora en el ritme d’aprovisionament de peces han fet possible el creixement de la producció de vehicles i de les exportacions.
Les importacions han representat un 23% del tràfic total de vehicles i han arribat als 155.960 vehicles (-40%), gairebé 100.000 unitats menys que l’any anterior, en què es va assolir el rècord en aquest tipus d’operació. El motiu principal és el descens del tràfic d’importació de la Xina (de 90.340 vehicles el 2023 a 34.864 enguany), a causa del canvi d’estratègia de distribució d’una de les marques amb més activitat durant el 2023. També hi han tingut un cert impacte la situació al canal de Suez, que treu competitivitat a Barcelona quant a reducció d’emissions i transit time, i el desviament de vaixells en el primer semestre de 2024 provocat per la falta d’espai a la campa. Tot i així, aquest any s’han incorporat noves marques de vehicles que han utilitzat el Port de Barcelona com a porta d’entrada del sud d’Europa.
A aquestes dades cal sumar-hi els aproximadament 60.000 vehicles que han arribat en contenidor i han suplert la falta de capacitat dels vaixells car-carrier. Aquests vehicles són desconsolidats dins les terminals per a la seva gestió posterior, igual que els que arriben en mode ro-ro. És a dir, es tracta d’unitats que passen les revisions prelliurament i són distribuïdes per camió, tren o vaixell.
Tot i que el 2024 encara no se n’ha notat l’efecte, moltes marques xineses ja s’han implantat o estudien implantar-se a la Unió Europea per evitar els aranzels europeus sobre els vehicles elèctrics fabricats a la Xina. Un exemple és l’acord entre Ebro i Chery, que han inaugurat recentment l’Ebro Factory, a l’antiga fàbrica de Nissan.
S’ha observat una disminució en l’ús del Port de Barcelona (-21%) per a aquest tipus d’operacions, que representen un 14% del tràfic. Principalment relaciona vaixells arribats d’Extrem Orient i que enllacen cap a països més propers com Itàlia, Bèlgica i les illes Balears.
Assoliments 2024
Per tal de consolidar el posicionament del Port de Barcelona com a hub de distribució pel Mediterrani i el nord d’Europa, també aquest 2024 s’han dedicat esforços a desenvolupar serveis ferroviaris d’ample europeu per poder transbordar la mercaderia del vaixell al tren i reduir, així, l’ús del camió a l’última milla. Actualment hi ha serveis setmanals amb Alemanya, Àustria i França.
5 vaixells car-carrier han rebut subministrament de gas natural liquat (GNL) en un total de 10 operacions de bunquering. Això suposa una nova fita en la descarbonització de la cadena logística d’aquest sector clau per a l’activitat portuària de Barcelona, el dels vehicles nous.
El Consell d’Administració del Port de Barcelona ha aprovat la convocatòria de concurs per a la concessió d’una tercera terminal pública de vehicles al moll Príncep d’Espanya.
Durant el 2024 s’han registrat un total de 13.688.693 tones (+6,3%) de líquids a granel, increment que s’explica especialment pel comportament dels trànsits de gasolina i les entrades de gas natural.
Els hidrocarburs s’han mantingut pràcticament en els mateixos valors de l’exercici anterior, amb 9.377.546 tones manipulades. Després del fort descens global registrat l’any 2023, la gasolina ha experimentat una recuperació del 40% del tràfic en trànsit.
El gas natural ha tancat lleugerament per damunt dels 2 milions de tones (-34%), amb una forta davallada. El baix nivell de demanda nacional, principalment per l’increment de demanda del sector elèctric arran d’un augment de l’ús de renovables en la generació d’electricitat, ha fet que les principals plantes de regasificació (com Barcelona) hagin tancat en negatiu.
El tràfic de productes químics s’ha duplicat (+108%) i ha assolit els 2,4 milions de tones.
Els biocombustibles han disminuït un 30% i s’han situat prop del milió de tones.
El tràfic d’olis i greixos s’ha mantingut força estable ja que la demanda és sobretot industrial, i ha caigut lleument fins a 833.513 tones (-4%).
Amb un total de 4.799.502 tones (+0,1%), el tràfic de sòlids a granel ha marcat un nou valor rècord lleugerament superior a l’assolit l’any anterior. Aquest resultat s’explica per les importacions, que han tingut un creixement del 5%, mentre que les exportacions han tancat amb un descens del 4%.
L’augment del tràfic d’importació ha estat motivat principalment pel blat de moro, amb 549.383 tones (+14%), i les del principal producte de sòlids a granel, la fava de soja, amb un total d’1.672.187 tones (+10%), per la caiguda de producció interna derivada de la prolongada sequera. D’altra banda, han retrocedit els tràfics de ciment (-12%) i de sal comuna (-5%), que conjuntament han sumat prop d’1,3 milions de tones.
L’associació European Shortsea Network defineix el tràfic marítim de curta distància (TMCD) com el tràfic de mercaderies i moviment de passatge entre ports situats en territori europeu o entre aquests ports i els de països no europeus amb línia de costa en els mars riberencs que envolten Europa. En el cas del Port de Barcelona, el TMCD inclou el tràfic amb les illes Balears i Canàries (cabotatge) i també la càrrega de les anomenades autopistes del mar, amb serveis regulars entre Barcelona i diverses destinacions d’Itàlia i del nord d’Àfrica.
El 2024 aquest tràfic —càrrega general que s’embarca mitjançant camió, plataforma o remolc— ha registrat una nova xifra rècord de 427.734 unitats de transport intermodal (UTI). El creixement del 2,9% es reparteix a parts iguals entre el tràfic exterior o d’autopistes del mar i el cabotatge, que ha registrat un total de 267.108 UTI (+3,1%), en la seva majoria amb les illes Balears (264.353 UTI) i impulsades per un augment o estabilització del turisme a nivells prepandèmia. El moviment de persones amb les Balears ha estat d’1.223.539 passatgers (+4,7%).
Transport intermodal per tipus de navegació (UTI*), 2020-2024
| 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | |
|---|---|---|---|---|---|
| Insular nacional | 194.298 | 217.469 | 253.053 | 259.441 | 267.108 |
| Resta TMCD | 152.796 | 179.261 | 165.546 | 154.449 | 160.626 |
| Total | 347.094 | 396.730 | 418.599 | 413.890 | 427.734 |
*UTI (unitat de transport intermodal) és tot mitjà, autopropulsat o no, que s’utilitza directament o indirectament com a mitjà de transport terrestre
| 2020 | 2021 | 2022 | |
|---|---|---|---|
|
Tràfic Ro-Ro (milers d’UTI) |
428 +2,9% |
414 | 419 |
Barcelona ha encaminat aquest 2024 per les autopistes del mar o serveis de short sea shipping (SSS) amb Itàlia i el Marroc un total de 158.097 UTI (+2,3%). Aquest volum de tràfic es tradueix en la mateixa xifra de camions desviats de les carreteres al mode marítim, més eficient a nivell econòmic i mediambiental. La càrrega ha sumat més de 4,6 milions de tones (+0,4%).
D’altra banda, s’han registrat 515.898 passatgers (-9%) d’aquest tipus de servei, encara un 20% per sota del rècord prepandèmia del 2019.
| 2020 | 2021 | 2022 | |
|---|---|---|---|
|
428 +2,9% |
414 | 419 |
El tràfic ferroviari ha avançat de manera sostinguda en els darrers anys i ha contribuït, així, a fer més sostenibles les cadenes logístiques que passen pel Port.
L’any 2024 un total de 219.039 contenidors (-14,4%) han entrat o sortit del recinte portuari en tren, dada que situa la quota ferroviària de contenidors en el 10%, tres punts per sota de la quota del 2023. Aquest tràfic s’ha vist perjudicat pels nombrosos talls de via per millorar la xarxa ferroviària que s’han produït durant l’exercici 2024 i que han dificultat l’establiment o el manteniment de cadenes de subministrament intermodals.
La dificultat d’operativa per les obres per l’adaptació de la capçalera de Castellbisbal a l’ample han repercutit en el descens del tràfic ferroviari de vehicles, que ha quedat en 295.059 unitats (-4,6%). Tot i això, la quota ferroviària de vehicles s’ha situat en el 50,6% del tràfic total de vehicles i supera en cinc punts la del 2023.
La logística de l’automòbil acabat al Port també implica l’activitat de recepció i expedició de vehicles terra-terra. Aquestes operacions es fan bàsicament amb trens d’ample internacional UIC, que aporten unes 80.000 unitats de vehicles més gestionades integralment a les terminals del Port i que el converteixen en una peça clau en la distribució europea de moltes marques, tant d’entrada com de sortida.
| Contenidors (TEU): | Vehicles: | |
|---|---|---|
|
Quota ferroviària |
10% | 50,44% |
El 2024 els serveis ferroviaris del Port de Barcelona han comportat un estalvi anual de 48.533 tones de CO2. L’aposta per l’ús del ferrocarril i el short sea shipping (SSS) al Port de Barcelona ha suposat aquest exercici treure de la carretera un total de 327.898 camions i en els darrers deu anys la xifra s’eleva ja a 3,4 milions de camions. Per a aquests càlculs es considera el transport ferroviari de contenidors i vehicles i, en el cas del SSS, el transport de semiremolcs amb mercaderia i el transport de vehicles per a venda.
En aquest exercici s’ha consolidat la recuperació global en el moviment de passatgers: els 5,4 milions de passatgers (+1,7%) que han passat pel Port suposen un 16% més que els registrats el 2019, abans de la pandèmia per COVID-19.
Pel que fa al transport en ferris, els 1.739.467 passatgers (+0,2%) registrats han representat un lleuger increment respecte del 2023, i han permès assolir un nou rècord en aquest capítol.
Total passatgers
(milions de persones)
2024:5,4
2023:5,3
v. 2024/2023: +1,7%
Passatge ferri
(milions de persones)
2024:1,739
2023:1,735
v. 2024/2023: +0,2%
Passatge creuers
(milions de persones)
2024:3,656
2023:3,569
v. 2024/2023: +2,4%
També l’activitat creuerista ha tornat a assolir una xifra rècord el 2024, amb un total de 3.655.981 passatgers (+2,4%). Ha disminuït lleugerament el nombre d’escales, 793 (10 menys que el 2023), de manera que s’observa que els vaixells de creuers que han fet escala a Barcelona duien una capacitat mitjana del 87%.
Especialment rellevant és que el creixement registrat s’ha centrat exclusivament en el turnaround, és a dir, en els passatgers que inicien i/o acaben el seu viatge a Barcelona. Aquest tipus d’operacions han representat el 56% dels moviments registrats el 2024, un 3% més que l’any anterior.
L’Autoritat Portuària ha tancat l’exercici econòmic 2024 amb un benefici net de 62,5 milions d’euros (+25%), un creixement de 12,4 milions d’euros respecte de l’any anterior motivat per dos factors:
Resultat de l’exercici econòmic (milers d’euros i %), 2024-2023
| 2024 | 2023 | Variació | % Var. | |
|---|---|---|---|---|
| Resultat d’explotació | 50.157 | 43.961 | 6.196 | 14% |
| Resultat financer | 18.955 | 14.694 | 4.261 | 29% |
| Impost sobre beneficis | (6.614) | (8.584) | 1.969 | (23%) |
| Total | 62.498 | 50.072 | 12.426 | 25% |
L’import net de la xifra de negoci del 2024 ha totalitzat 200,3 milions d’euros (+6%), 11,2 milions d’euros més que el 2023. La principal causa d’aquest increment ha estat l’evolució positiva de l’ingrés de les taxes portuàries, que han sumat 10,7 milions d’euros més que l’any anterior (+6%), en un context de creixement dels principals indicadors de tràfic (vegeu l’apartat anterior “Dades de tràfic del Port de Barcelona”).
Les dades de tràfic han repercutit positivament sobre les taxes d’utilització, que han incrementat en 6,7 milions d’euros (+8%), principalment per dos motius:
Pel que fa a les taxes a les concessions (ocupació i activitat), el creixement de la facturació ha estat de 3,8 milions d’euros (+5%):
Evolució de la xifra de negoci (milers d’euros) i del volum de tràfic (milers de tones), 2015-2024
La xifra de negoci ha evolucionat positivament al llarg dels darrers anys i destaca especialment el creixement sostingut des de la pandèmia de la COVID-19 de l’any 2020. El tràfic, a diferència dels ingressos, mostra una volatilitat superior, fet que indica una desconnexió parcial entre l’evolució de l’activitat portuària i els resultats econòmics. Aquesta descorrelació és atribuïble, en bona part, a l’estabilitat dels ingressos per concessions.
Per tipologia
Els ingressos provinents de les concessions del domini públic han suposat el 2024 pràcticament la meitat dels ingressos del Port (47%), seguits de les taxes de vaixell i ajuts a la navegació (22%) i de la taxa de mercaderies (20%), mantenint la mateixa distribució que el 2023.
Per tipus d’activitat
També en línia amb els exercicis anteriors, els ingressos relacionats amb els contenidors i els líquids a granel aglutinen més de la meitat de l’activitat (51%).
L’any 2024 s’ha registrat un total de despesa de 160,8 milions d’euros (+6%), 9 milions més que el 2023. D’una banda, s’han registrat augments destacables en les altres despeses i resultats excepcionals (9 milions d’euros), les despeses de personal (2,3 milions d’euros) i les de serveis exteriors (2,3 milions d’euros). D’altra banda, les altres despeses de gestió corrent s’han reduït a la meitat respecte del 2023.
Aquest tipus de despesa ha augmentat fins a assolir els 39,1 milions d’euros (+6%) a causa dels factors següents:
La despesa en serveis exteriors s’ha incrementat en 2,3 milions d’euros fins a assolir els 41,3 milions d’euros (+6%), principalment per:
Les despeses de gestió corrent s’han reduït a la meitat perquè el 2023 es van comptabilitzar 10,5 milions d’euros corresponents a la indemnització pel trasllat de la Terminal Port Nou (5,4 milions d’euros) i a una provisió per litigis relacionats amb els terrenys dels nous accessos (3,4 milions d’euros).
Dels 5,2 milions d’euros registrats el 2024, 3,2 milions corresponen a actuacions de l’APB en l’àmbit port-ciutat per preparar la Copa Amèrica (urbanitzacions de la nova bocana i drassanes), i 940.000 euros a indemnitzacions addicionals pel trasllat de la Terminal Port Nou.
El capítol «Altres despeses i resultats excepcionals», amb un increment de 9 milions d’euros, inclou la provisió per deteriorament de la inversió en la rehabilitació dels tinglados del moll Oriental, seu de l’hospitality del Port de Barcelona durant la Copa Amèrica. Aquesta provisió és reversible.
El resultat d’explotació del 2024 ha assolit els 50 milions d’euros, un increment de 6,2 milions d’euros (+14%) respecte de l’any anterior. Aquest resultat s’explica per l’augment de la xifra de negocis, la disminució de les altres despeses d’explotació (3,1 milions) i la desdotació de provisions (4,5 milions), que compensen amb escreix l’increment de la despesa associada a actuacions al port-ciutat per acollir la Copa Amèrica, concentrades a la partida «Deteriorament i resultat per alienacions d’immobilitzat».
Durant el 2024, el grup d’empreses amb participació de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha crescut amb la incorporació de Train Port Barcelona, S.A., S.M.E., participada a parts iguals per l’APB i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF). El seu objectiu és integrar els serveis ferroviaris en l’àmbit portuari i millorar la connectivitat i l’eficiència del transport de mercaderies.
A finals d’exercici, l’organització Port de Barcelona està formada per 17 empreses, dedicades a la gestió d’espais, terminals ferroviàries i millora tecnològica, innovació i serveis, amb una facturació conjunta de 145 milions d’euros.
En l’àmbit financer, el 2024 l’APB ha registrat un resultat positiu de prop de 19 milions d’euros, un 29% superior al del 2023.
Els ingressos financers han augmentat principalment per la rendibilitat de la gestió dels excedents de tresoreria. Tot i no haver crescut, els dividends continuen sent una font rellevant d’ingressos.
Gestió d’excedents de tresoreria
El 2024 s’han realitzat diverses inversions financeres temporals (IFT) que han generat 9,5 milions d’euros, compensant àmpliament l’augment de la despesa financera per la pujada dels tipus d’interès. El tipus mitjà a tancament d’exercici ha estat del 3,50%. A més, la remuneració de comptes corrents ha arribat a 1,5 milions d’euros, amb un increment interanual del 60%.
Participacions en instruments de patrimoni
Els dividends ingressats han assolit els 9,8 milions d’euros (-14%). Malgrat la reducció dels dividends de CILSA i CIP, s’han ingressat 760.000 euros de WTCB, que l’any anterior no havia repartit dividends.
L’augment dels tipus d’interès dels préstecs amb el Banc Europeu d’Inversions ha situat el tipus mitjà en el 2,278%, amb unes despeses financeres de 2,8 milions d’euros, en línia amb l’any anterior.
El 2023 es va deteriorar el valor de Terminal Intermodal Marítima Centro, S.L. (2,1 milions d’euros) i es va revertir parcialment el deteriorament de Puerto Seco de Madrid, S.A., S.M.E. (175.000 euros). El 2024 no s’ha comptabilitzat cap efecte en aquest epígraf.
Els beneficis abans d’impostos, d’interessos, d’amortitzacions i depreciacions (EBITDA) han assolit un total de 102 milions d’euros (+8%), increment degut principalment a la millora del resultat d’explotació en 6,2 milions d’euros.
Els recursos procedents de les operacions han generat un cash flow operatiu de 115 milions d’euros (+14%), amb un increment en línia amb el del resultat d’explotació. Així doncs, l’activitat ordinària de l’APB, després del pagament dels préstecs, inversions i impostos, ha permès generar 9,5 milions d’euros de tresoreria.
L’Autoritat Portuària ha executat l’any 2024 un volum d’inversions que suma 66,7 milions d’euros. Entre els projectes a destacar es troben els següents:
Des que va finalitzar el darrer projecte d’expansió del Port (Pla Director 1997-2011), altament palanquejat financerament —amb prop de 500 milions d’euros l’any 2010—, la ràtio d’endeutament ha anat disminuint considerablement per l’efecte progressiu del reemborsament de deute, les cancel·lacions anticipades i l’aplicació de beneficis al patrimoni. Enguany s’ha assolit una ràtio del 5,3% d’endeutament a llarg termini respecte dels fons propis, el percentatge més baix de les darreres dècades.
L’article 19 del Reial decret legislatiu 2/2011, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant, estableix que els recursos econòmics de l’Organisme Públic de Puertos del Estado (OPPE) estaran integrats, entre d’altres, pel 4% dels ingressos meritats per les autoritats portuàries en concepte de taxes portuàries durant l’exercici anterior.
A més de finançar l’OPPE, les autoritats portuàries també han de fer aportacions al Fons de Compensació Interportuari (FCI), instrument de redistribució dels recursos del sistema portuari estatal regulat a l’article 159 de la mateixa Llei. Des del 2019 l’aportació és superior com a conseqüència de la creació del fons de capital Ports 4.0, destinat a promoure la innovació incremental com a element de competitivitat i eficiència del sector logístic i portuari.
El 2024 l’aportació neta del Port de Barcelona al FCI ha estat de 6,33 milions d’euros, en comparació amb els 5,96 milions aportats l’any anterior, mentre que l’aportació a Puertos del Estado s’ha incrementat fins als 6,9 milions d’euros. L’augment de la facturació registrat en els darrers exercicis explica la tendència a l’alça d’ambdues aportacions.
Les autoritats portuàries contribueixen també al Sistema Portuari mitjançant préstecs remunerats al Fons d’Accessibilitat Terrestre Portuari, mecanisme de solidaritat previst per la Llei i destinat al finançament dels accessos exteriors als ports. Tant aquest any com l’anterior no s’han realitzat aportacions per acord del Sistema de Ports.
* Aportació neta al Fons de Compensació Interportuari + finançament de l’Organisme Públic Puertos del Estado
La ràtio de resultats de l’exercici respecte de la xifra de negoci ha crescut un 6% entre 2015 i 2024, passant del 25% al 31%. Aquest creixement es va interrompre el 2020, any atípic per la pandèmia de la COVID-19, en què es va situar en el 12%. La ràtio de cash flow respecte de la xifra de negoci també ha seguit una tendència positiva, passant del 47% el 2015 al 57% el 2024.
Durant l’any 2024, el Port de Barcelona ha dut a terme una inversió total de 66,7 milions d’euros, dels quals 61 milions s’han destinat al capítol de les infraestructures. A continuació, es descriuen les actuacions més rellevants executades en aquest exercici.
Adjudicatari: Ute Nova rehabilitació Portal de la Pau
Temps d’execució: 24 mesos (obra en execució)
Pressupost d’adjudicació: 15.629.051,73 €
L’actuació consisteix en la rehabilitació de l’edifici del Portal de la Pau, seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona, per adaptar-lo a un nou ús funcional. Un cop finalitzades les obres, l’edifici reobrirà al públic i acollirà un centre de divulgació de l’activitat portuària. Les obres inclouen el reforç estructural i la restauració interior i exterior, així com l’adequació a les normatives actuals d’eficiència energètica, medi ambient i seguretat.
La primera fase, finalitzada l’estiu del 2024, va restaurar la façana principal i va consolidar l’estructura. Per evitar interferències amb la Copa Amèrica de Vela 2024, les obres es van aturar temporalment entre l’1 d’agost i el 31 d’octubre. La segona fase, iniciada després de l’esdeveniment, se centra en la restauració interior i la recuperació de l’estructura original.
El projecte ha rebut finançament públic del programa 2% Cultural, destinat a la conservació de béns d’interès arquitectònic, històric i artístic.
Adjudicatari: Ute Tinglat moll Oriental
Temps d’execució: 13 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 5.792.000 €
Entre els molls Oriental i Llevant i el passeig Joan de Borbó hi ha un conjunt de coberts construïts a principis del segle XX amb un valor arquitectònic destacable. Tots es trobaven en desús i, atès el seu estat deficient de conservació, s’han rehabilitat i s’ha recuperat l’estat original del conjunt.
Les obres han finalitzat a temps per a la celebració de la Copa Amèrica de Vela 2024, durant la qual tres edificis han funcionat com a punt de trobada per a la comunitat nàutica.
S’ha recuperat l’estètica original dels edificis i s’han actualitzat les instal·lacions. Els edificis reben el nom dels seus antics usos, com Carbonera, Dipòsit de petites embarcacions, Fusteria i Taller de metal·lúrgia. A la Carbonera, la coberta s’ha refet amb encavallades metàl·liques similars a les originals, mentre que a la Fusteria i al Taller s’ha refet amb fusta. Ambdós magatzems estan units per pòrtics de fusta.
Adjudicatari: Ute ampliació moll Adossat fase 3
Temps d’execució: 8 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 5.448.952 €
Dins dels plans d’ampliació i desenvolupament de creuers al Port de Barcelona, es preveu la consolidació d’aquesta activitat al moll Adossat i la ubicació d’una futura terminal H a l’última alineació del moll, a l’espai ocupat per la Terminal Port Nou.
L’obra inclou la construcció de la biga cantell d’un tram de 631,52 m del moll Adossat i de les xarxes de serveis previstes (abastament d’aigua, telecomunicacions i mitja tensió), així com la demolició i reconstrucció dels 34,41 m més meridionals de TPN. També s’hi inclouen les conduccions de drenatge transversal i la reparació d’esquerdes del paviment a l’extrem sud de l’esplanada.
Adjudicatari: Ute nou accés ferroviari
Temps d’execució: 24 mesos (obra en execució)
Pressupost d’adjudicació: 24.947.508 €
El projecte s’emmarca en el Protocol de col·laboració signat el setembre de 2013 entre diverses administracions per impulsar el nou accés ferroviari al Port de Barcelona, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb finançament europeu.
Les actuacions inclouen la construcció de la superestructura ferroviària dins del port, les vies d’accés i feixos d’expedició-recepció a Nou Llobregat, amb electrificació i subestació de tracció, així com la part proporcional del projecte de senyalització.
També es preveu la reposició de serveis afectats, la consolidació del terreny, la definició geomètrica de les terminals i la construcció del vial de servei i les estructures associades a la futura terminal ferroviària.
Adjudicatari: Cosplaan Obres Serveis Laantit, S.L.
Temps d’execució: 16 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 2.435.807 €
L’actuació consisteix en la prolongació del vial paral·lel al dic de l’Est per donar servei a la nova terminal de creuers H i, en el futur, a la terminal ro-pax. El vial té característiques similars als existents davant les terminals de creuers del moll Adossat.
El projecte s’estén des de l’extrem sud de la terminal polivalent fins més enllà de la nova terminal H, amb una longitud aproximada de 557 m, coincidint amb la sortida de les conduccions de serveis.
Adjudicatari: Acsa, Obras e Infraestructuras, S.A.U.
Temps d’execució: 7 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 1.958.081 €
La infraestructura necessitava una nova actuació després de les obres realitzades els anys anteriors. S’ha dut a terme una rehabilitació integral per restituir l’estat original del mur emergent.
L’actuació inclou el sanejament del formigó, la col·locació de noves armadures de polímers reforçats amb fibra de vidre i la intervenció al llarg de tota la longitud del mur, d’uns 526 m.
Adjudicatari: Ute remodelació instal·lacions Ed. Asta
Temps d’execució: 42 mesos (obra en execució)
Pressupost d’adjudicació: 17.274.690 €
L’objectiu és millorar les condicions funcionals del complex ASTA, mantenint els departaments actuals i destinant part de l’edifici principal al lloguer per a empreses concessionàries.
Es preveu una rehabilitació integral a nivell funcional i estructural, amb nova distribució, substitució de façana i coberta, i reforç de les fonamentacions.
Adjudicatari: Eiffage Infraestructuras, S.A.
Temps d’execució: 13,5 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 2.983.220 €
L’actuació transforma un antic espai industrial en un entorn urbà obert a la ciutadania, millorant la mobilitat i l’accessibilitat de vianants entre els molls de Ponent i Contradic.
Les obres milloren la circulació vial i la connexió amb el transport públic en un àmbit limítrof amb les concessions de CLH i APM.
Adjudicatari: Ute Nova rehabilitació Portal de la Pau
Temps d’execució: 24 mesos (obra en execució)
Pressupost d’adjudicació: 15.629.051,73 €
L’actuació consisteix en la rehabilitació de l’edifici del Portal de la Pau, seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona, per adaptar-lo a un nou ús funcional. Un cop finalitzades les obres, l’edifici reobrirà al públic i acollirà un centre de divulgació de l’activitat portuària. Les obres inclouen el reforç estructural i la restauració interior i exterior, així com l’adequació a normatives actuals d’eficiència energètica, medi ambient i seguretat.
La primera fase, finalitzada l’estiu del 2024, va restaurar la façana principal i va consolidar l’estructura. Per evitar interferències amb la Copa Amèrica de Vela 2024, les obres es van aturar temporalment entre l’1 d’agost i el 31 d’octubre. La segona fase, iniciada després de l’esdeveniment, se centra en la restauració interior i la recuperació de l’estructura original.
El projecte ha rebut finançament públic del programa 2% Cultural, destinat a la conservació de béns d’interès arquitectònic, històric i artístic.
Adjudicatari: Ute Tinglat moll Oriental
Temps d’execució: 13 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 5.792.000 €
Entre els molls Oriental i Llevant i el passeig Joan de Borbó hi ha un conjunt de coberts construïts a principis del segle XX amb un valor arquitectònic destacable. Tots es trobaven en desús des de fa anys i, atès l’estat deficient de conservació, s’han rehabilitat i s’ha recuperat l’estat original del conjunt.
Les obres han finalitzat a temps per a la celebració de la Copa Amèrica de Vela 2024, durant la qual tres edificis han funcionat com a punt de trobada per a la comunitat nàutica.
S’ha recuperat l’estètica original dels edificis i, al mateix temps, s’han actualitzat les instal·lacions. Els edificis reben el nom dels seus antics usos, com Carbonera, dipòsit de petites embarcacions, Fusteria i Taller de metal·lúrgia. A la Carbonera, la coberta s’ha refet amb encavallades metàl·liques semblants a les originals, mentre que a la Fusteria i al Taller s’ha refet amb fusta. Ambdós magatzems estan units per pòrtics de fusta.
Adjudicatari: Ute ampliació moll Adossat fase 3
Temps d’execució: 8 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 5.448.952 €
Dins dels plans d’ampliació i desenvolupament de creuers al Port de Barcelona, es preveu la consolidació d’aquesta activitat al moll Adossat i la ubicació d’una futura terminal H a l’última alineació del moll, a l’espai ocupat per la Terminal Port Nou (TPN).
L’obra inclou la construcció de la biga cantell d’un tram de 631,52 m del moll Adossat i de les xarxes de serveis previstos (abastament d’aigua, telecomunicacions i mitja tensió), amb la demolició i posterior reconstrucció dels 34,41 m més meridionals de TPN. També s’hi inclou la construcció de les conduccions de drenatge transversal i la reparació d’esquerdes del paviment a l’extrem sud de l’esplanada de TPN.
Adjudicatari: Ute nou accés ferroviari
Temps d’execució: 24 mesos (obra en execució)
Pressupost d’adjudicació: 24.947.508 €
La signatura del “Protocol de col·laboració per a l’impuls i la consecució del nou accés ferroviari al Port de Barcelona”, de setembre de 2013, entre diverses administracions permet impulsar aquest projecte dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb finançament europeu.
L’obra inclou la construcció de la superestructura ferroviària dins del port, amb un ramal d’accés i un feix de vies a la terminal de TERCAT; les vies d’accés i feixos d’expedició-recepció a la zona de Nou Llobregat, amb electrificació i subestació de tracció, així com la part proporcional del projecte de senyalització global.
També es preveu la reposició de serveis afectats, la consolidació del terreny, la definició geomètrica de les terminals ferroviàries, la construcció del vial de servei i la mota de connexió amb el nou accés sud ferroviari, així com totes les estructures associades a la futura terminal ferroviària.
Adjudicatari: Cosplaan Obres Serveis Laantit, S.L.
Temps d’execució: 16 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 2.435.807 €
L’actuació consisteix en la prolongació del vial paral·lel al dic de l’Est del Port de Barcelona per donar servei a la nova terminal de creuers H i, en el futur, a la terminal ro-pax. Les característiques del vial són similars a les existents davant les terminals de creuers del moll Adossat.
L’àmbit del projecte s’inicia a l’extrem sud de la terminal polivalent i s’estén una mica més al sud de la nova terminal H, amb una longitud aproximada de 557 m, coincidint amb la sortida de les conduccions de serveis.
Adjudicatari: Acsa, Obras e Infraestructuras, S.A.U.
Temps d’execució: 7 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 1.958.081 €
Després de les actuacions realitzades els anys anteriors, la infraestructura necessitava una nova intervenció. S’ha dut a terme una rehabilitació de major abast per restituir l’estat original del mur emergent.
L’actuació inclou el sanejament del formigó, la col·locació de noves armadures de polímers reforçats amb fibra de vidre i la intervenció al llarg de tota la longitud del mur, d’uns 526 m.
Adjudicatari: Ute remodelació instal·lacions Ed. Asta
Temps d’execució: 42 mesos (obra en execució)
Pressupost d’adjudicació: 17.274.690 €
L’objectiu de l’actuació és millorar les condicions funcionals del complex ASTA, format per un edifici principal i un edifici annex per a la Policia Portuària, mantenint els departaments actuals.
Es preveu una rehabilitació integral dels dos edificis, tant a nivell funcional com estructural, amb una nova distribució de les plantes, substitució de façana i coberta, i reforç de les fonamentacions.
Adjudicatari: Eiffage Infraestructuras, S.A.
Temps d’execució: 13,5 mesos (obra finalitzada)
Pressupost d’adjudicació: 2.983.220 €
L’espai portuari entre els molls de Ponent i Contradic ha viscut una transformació important, passant d’una zona industrial a un entorn urbà obert a la ciutadania.
Les obres milloren la circulació vial i l’accessibilitat de vianants, especialment per la proximitat a la zona urbana i la millora del transport públic, en un àmbit limítrof amb les concessions de CLH i APM.
Període
Projecte
Acció i objectius
Programa
2024 – 2028
Pla d’electrificació de molls i subministrament d’energia elèctrica d'origen renovable als vaixells durant la seva estada al port. NEXIGEN 1+2 promou la col·laboració entre les parts implicades, facilita la integració amb la xarxa regional i comparteix coneixements per fomentar ports més sostenibles a la regió mediterrània i més enllà.
2023 – 2025
Projecte per analitzar l’estat del transport verd a la Mediterrània i generar una comunitat d’actors implicats en l’impuls al transport sostenible. L’APB hi participa amb organismes i organitzacions de l’Estat espanyol, Itàlia, Turquia, Israel i els Països Baixos.
2018 – 2024
Projecte global per donar suport a les inversions als ports de Barcelona i Civitavecchia per fer front al creixement del tràfic de mercaderies i integrar les cadenes logístiques existents.
2020 – 2024
Projecte centrat a facilitar els precursors locals per crear i operar sistemes avançats d'energia comunitària (CES) mitjançant el suport als processos tècnics, financers i socials en cada fase del cicle de vida del CES.
2020 – 2024
Estudi que proposa un marc comú harmonitzat i interoperable a la UE per a la transició a l'electrificació i l'acceleració del desplegament de solucions de connexió elèctrica de vaixell a moll (OPS). 22 socis, entre ports i organismes portuaris, han treballat en el marc tècnic, jurídic i reglamentari per accelerar la implantació de solucions OPS.
2021 – 2024
Projecte centrat en la implementació d'activitats de cooperació transfronterera en el context de la Política Europea de Veïnatge.
2021 – 2026
Projecte que uneix els ports d'Anvers, Barcelona, Constanta i Venlo per reduir el seu impacte ambiental, mantenir la competitivitat i afrontar el creixement continu del sector marítim.
2020 – 2024
Ampliació de vies d’apartador fins a una longitud útil de 750 m en el tram Saragossa – Barcelona del corredor mediterrani. Inclou actuacions a la Terminal Marítima de Saragossa i al Port de Barcelona.
2022 – 2024
Projecte en cooperació amb l’Autoritat Portuària de Balears per desenvolupar projectes pilot on-shore power supply (OPS) per a la connexió elèctrica de vaixells portacontenidors i ferris a moll. L’objectiu final és reduir les emissions d’efecte hivernacle i altres contaminants.
2022 – 2024
Digitalització de la xarxa ferroviària del Port de Barcelona mitjançant el desenvolupament d’un Centre de Tràfic Centralitzat (CTC).
2023 – 2025
Captura i valorització de CO₂ a partir dels residus de vaixells per a la producció de combustibles sintètics nets per a vaixells. Hi participen l’APB, CENIT (CIMNE), Aigües de Barcelona i CETAQUA.
El 3 de maig de 2024, l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va publicar anunci de licitació a la Plataforma de Contractació del Sector Públic per contractar el subministrament d’energia de forma conjunta en un grup de compra de procediment obert i per lots. El procediment va seguir el criteri d’adjudicació de millor relació cost-eficàcia sobre la base del preu i amb tramitació ordinària, amb un valor estimat del contracte de 5.959.193 euros, IVA exclòs. En data 27 de juny de 2024, l’APB va adjudicar tots els lots (1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7) del contracte a Total Energies Electricidad i Gas España, S.A. El període de vigència dels contractes de subministrament d’energia elèctrica és de 2 anys.
D’acord amb la fórmula del preu de l’energia establerta al plec de condicions i als coeficients oferts per les comercialitzadores adjudicatàries, aplicant el valor OMIE utilitzat per a la confecció de la licitació (corresponent al preu de l’energia per a l’exercici 2024 al mercat de futurs en les dates de redacció del plec), es va sol·licitar una reserva pressupostària de 2.300.000 euros per al capítol B10070.161400, Consum i subministraments Zona Portuària Submón. electricitat i clima, de l’any 2024.
