Història del Port Vell

De la cerca d'abric al port modern

Barcelona havia fet servir el seu litoral per a la pesca i els intercanvis comercials marítims, però amb la dificultat de no tenir resguards naturals. Les primeres obres portuàries van començar a finals del segle XV i es van anar desenvolupant amb moltes dificultats durant els segles següents.

La constitució de la Junta d'Obres del Port de Barcelona el 1869 va permetre donar un impuls decisiu al projecte de l'enginyer Josep Rafo, iniciat el 1860 però una mica estancat. Es van desenvolupar els dics d'abric i els primers molls considerats "moderns": de la Muralla, de les Drassanes i de Sant Bertran.

El 1900 un projecte més ambiciós va prendre el relleu, liderat per Carlos de Angulo. Entre altres avenços, es va dotar els molls de grues elèctriques, vies ferroviàries i serveis duaners, que van potenciar el negoci portuari i van donar suport a la revolució industrial, però van mantenir la ciutat separada del mar. Les obres dels primers anys del segle XX van configurar el que ha estat l'estructura del Port Vell fins a incorporar-hi la zona de la Nova Bocana.

El moll de la Fusta: la ciutat mira al mar

Pràcticament cap de les instal·lacions construïdes a principis del segle XX en el que avui coneixem com a Port Vell estava en ple funcionament el 1980. A més, els canvis polítics i el nou govern democràtic havien portat canvis a la gestió portuària, ara a càrrec del Port Autònom.

Així, amb motiu de la celebració del Dia de les Forces Armades del 1981, el Consell d'Administració del Port Autònom va decidir permetre l'accés dels ciutadans al moll de Bosch i Alsina (antic moll de la Muralla). També conegut avui com a moll de la Fusta, en aquell moment estava lliure d'edificis i instal·lacions. Era la primera vegada després de més de 70 anys que el port s'obria a la ciutat.

L'any següent, el Port i l'Ajuntament van encarregar un projecte d'ordenació del moll i l'entorn urbà a l'arquitecte Manuel de Solà-Morales, que incloïa també la reorganització del trànsit del passeig de Colom. Les obres del moll es van dur a terme entre els anys 1983 i 1985, i el van convertir en un passeig diàfan a la vora de l'aigua, emmarcat per palmeres.

El Pla especial del Port Vell

La idea de la transformació del Port Vell es va veure reforçada per tres qüestions: l'experiència del moll de la Fusta; la designació, el 1986, de Barcelona com a organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992, fet que reforçava el procés de renovació urbanística de la ciutat, i les primeres experiències de reconversió d'espais portuaris per a usos urbans a ciutats com San Francisco, Baltimore, Liverpool o Londres.

El 1988 es va constituir la Gerència Urbanística Port 2000, que, amb els Serveis Tècnics del Port, va elaborar el Pla especial del Port Vell, aprovat el 1989. Aquest pla pretenia mantenir el caràcter portuari dels espais, però impulsant i diversificant usos que milloressin la relació amb la ciutat. El model urbanístic per al Port Ciutadà consistia a:

• Concentrar nous usos comercials, turístics, culturals i de serveis als extrems dels molls d'Espanya (centre comercial, cinemes i aquari) i de Barcelona (World Trade Center i, més endavant, hotel).
• Reconvertir el que avui coneixem com a Palau de Mar.
• Mantenir les instal·lacions dels molls Nou i de Catalunya dedicades a la reparació i el manteniment de grans iots.
• Disposar de grans espais públics al moll de la Fusta, el moll de la Barceloneta i altres.

El pla va experimentar modificacions, va implicar la signatura de convenis específics i ha estat objecte d'atenció i de debat ciutadà i mediàtic des dels seus inicis.

Encara més a prop del mar: Nova Bocana

Després de més de 30 anys, l'ara anomenada Gerència Urbanística Port Vell continua gestionant el Port Ciutadà i impulsant nous projectes, que suposen, en molts casos, el replantejament d'usos i espais.

L'ampliació del Port de Barcelona cap al sud va fer necessari obrir una segona bocana, la Bocana Nord, que, al seu torn, va generar nova superfície terrestre i de làmina d'aigua. Per definir els usos i activitats que acollirien aquests espais, el 2001 es va aprovar el Pla especial de la Nova Bocana, que va experimentar modificacions el 2006, el 2011 i el 2018.

A més d'una gran marina, la Marina Vela, amb tota mena de serveis i equipaments, l'àrea de la Nova Bocana ha generat moltes hectàrees noves d'espais públics per al gaudi ciutadà, que permetran un millor coneixement del port i més acostament al mar.