Illes Medes
Aquest far és a dalt de tot de l'illa Meda Gran, a 86 metres sobre el nivell del mar i 10,55 metres sobre el terreny, envoltat de restes d'edificacions antigues i assentaments de nius d'aus marines. Delimita el costat sud de la corda lluminosa del far de Roses, però també té rellevància geodèsica per delimitar el sud de la corda lumínica del far del Cap Creus i assenyalar el freu o canal que separa les illes Medes de la costa de Torroella de Montgrí.
Faroner no resident
L'1 de juny del 1868 va ser l'últim far inaugurat del regnat d'Isabel II, impulsora del Pla de fars i llums de la costa, ja que dos mesos després va esclatar la revolució liberal que la va obligar a sortir del país.
Va ser un dels primers fars espanyols que es va quedar sense personal permanent vivint-hi. El manteniment va passar llavors a dependre del faroner de Roses, que cada setmana en renovava el combustible a bord d'un bot. El 29 de novembre del 1933 el faroner va patir un naufragi i es va decidir que el manteniment del far es dugués a terme des de l'Estartit, que era més a prop.
Energia solar
L'any 1982 s'hi va instal·lar un sistema lluminós alimentat amb energia solar, un dels primers de tot l'Estat.
