Cap de Creus
És el far més oriental de la península Ibèrica, situat en un paratge aïllat de bellesa extraordinària que forma part del Parc Natural del Cap de Creus, i que pertany a Cadaqués. Queda a 500 metres de la punta del cap, sobre un penya-segat amb una orografia escarpada conegut com la punta de l'Esquena. Aquesta punta cau al mar formant cales agrestes i una illa, l'Encalladora, separada per un canal estret.
Punt estratègic de la costa
El far, a 87 metres d'altura, rep les envestides dels vents de tramuntana i llevant i dona llum i és punt de referència costaner en una de les zones més dures per a la navegació a la costa catalana. A més, és un punt geogràfic estratègic de la costa peninsular, motiu pel qual es va incloure al primer programa del sistema de fars dissenyat pel Govern d'Isabel II.
Va entrar en funcionament la nit del 29 de juliol del 1853, només dinou mesos després que el far del Llobregat, el més antic de Catalunya. L'octubre de 1937, en plena Guerra Civil, un atac va inutilitzar l'òptica del far, que va quedar a les fosques fins al final de la contesa; aquest atac n'evidencia el paper estratègic.
Escenari de pel·lícula
Un gran edifici, ara convertit en el centre de divulgació Espai Cap de Creus, dedicat al parc natural, envolta la instal·lació, que bàsicament és una torre d'11 metres d'alçària.
A la dècada dels anys seixanta, aquest far i el seu model a escala reduïda van ser escenari del rodatge de diverses pel·lícules d'aventures i pirates. És el cas del film El far de la fi del món, basat en una novel·la de Jules Verne, que narra la història d'uns pirates que volen apagar els llums d'un far perquè els vaixells xoquin als esculls i apropiar-se del botí. Aquesta zona també ha estat font d'inspiració de pintors i poetes surrealistes i d'avantguarda, tant europeus com americans.
Far del Cap de Creus
- Imatge
- Imatge
