L’aprovació del PDU de la Terminal Logística Intermodal dona llum verda a la construcció del node ferroviari sud del Port de Barcelona

La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat avui el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona, document que ordena el desenvolupament ferroviari de l’àrea sud del Port. Aquest node ferroviari està integrat per un conjunt d’infraestructures, que inclouen: una terminal d’autopista ferroviària, una terminal de recepció i expedició i una altra de càrrega i descàrrega, ubicades totes elles a l’antiga llera del riu Llobregat, i una terminal de recepció i expedició paral·lela al curs actual del riu, denominada Terminal Nou Llobregat. Es tracta d’una infraestructura supramunicipal i per al seu desenvolupament s’ha aconseguit el consens del Port amb els ajuntaments de Barcelona i El Prat, amb la implicació, també, del Govern de Catalunya i de Barcelona Regional. 

En la pràctica, l’aprovació del PDU suposa donar llum verda a la construcció del node ferroviari sud del Port de Barcelona, que ha de fer possible el transvasament d’un elevat volum de mercaderies de la carretera al tren i la reducció substancial de les emissions de les cadenes logístiques i altres externalitats negatives, com les congestions viàries i l’accidentalitat. La construcció d’aquest nus ferroviari requerirà una inversió aproximada de 265 milions d’euros, 70 dels quals corresponen a la Terminal Nou Llobregat, ubicada en paral·lel a la nova llera del Llobregat i ja en construcció; 150 milions corresponen a les futures terminals de l’antiga llera; i 45 milions d’euros aniran destinats a obres complementàries que donaran servei a tota la infraestructura. Per donar compliment al PDU, el Port de Barcelona invertirà 26 milions d’euros en la creació de zones verdes. 

El vistiplau que ha donat avui la Comissió de Territori de Catalunya posa fi a un important procés de diàleg i negociació i a 4 anys de tràmits, entre ells un procés de participació ciutadana, la tramitació ambiental i la informació pública, i fa possible l’inici de les actuacions necessàries per construir el node ferroviari. 

El Port de Barcelona impulsa el transport ferroviari per la seva eficiència i competitivitat. En els darrers 10 anys, aquesta estratègia del Port ha evitat més d’1,7 milions de trajectes de camió. L’any 2024, el tràfic ferroviari al recinte portuari va sumar 11.000 circulacions, que van suposar treure de la carretera 155.000 camions. Aquesta eliminació de trànsit viari va permetre estalviar l’emissió de 48.500 tones de CO2, l’equivalent a plantar 291.000 arbres. 

Un potent node ferroviari amb 6 terminals 

Les infraestructures del PDU, juntament amb les altres de l’entorn -la terminal ferroviària de càrrega i descàrrega del moll Prat i la Terminal C d’expedició i recepció, ja construïdes i operatives- conformaran un node ferroviari molt potent, amb 6 terminals, que donarà servei al Port de Barcelona i al seu entorn: la Zona Franca de Barcelona, el Polígon Pratenc, i les indústries del Baix Llobregat i del sud de Barcelona. Aquest node donarà servei als tràfics marítims-terrestres i terrestres-marítims, però també als tràfics terrestres-terrestres, que podran aprofitar aquesta infraestructura per arribar als seus mercats de forma sostenible i eficient. 

El sector urbanístic que inclou el PDU ocupa una extensió de 131 hectàrees i el node ferroviari forma part del Corredor Mediterrani. 

Durant el 2024, el trànsit ferroviari al Port de Barcelona va ser de 219.000 TEUs i 295.000 vehicles. Enguany, tenint en compte el tràfic ferroviari acumulat fins al mes d’octubre, la previsió és acabar el 2025 amb una quota ferroviària del 12% en contenidors i del 45% en vehicles. Un cop estiguin en funcionament les 6 noves terminals del nus ferroviari sud s’estarà en condicions de passar de la carretera al tren uns 640.000 contenidors i 46.000 semiremolcs anuals. 

Nous espais públics verds 

El PDU inclou la regulació i ordenació urbanística dels espais afectats per les noves infraestructures. Un dels aspectes més rellevants és la generació, per part del Port de Barcelona, de 24 hectàrees de nous espais públics verds, que integren el Corredor Verd Parc Agrari del Llobregat-Parc de Montjuïc, una xarxa d’itineraris que connectaran les diferents àrees logisticoportuaries i els espais naturals. 

“El PDU de la Terminal Logística Intermodal integra paisatgísticament les infraestructures mitjançant corredors verds que actuen de coixí, alhora que millora la connexió entre nuclis urbans i les àrees d’activitat econòmica i garanteix la funció ambiental i social dels nous espais públics que es generaran. La Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona no afectarà, per tant, als espais de valor de l’entorn”, explica José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona. 

“El Pla Director Urbanístic de la Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona és la peça d’impuls d’un projecte més ampli: la transformació del nostre Port en una referència de futur a la Mediterrània, capaç d’adaptar-se a les noves necessitats econòmiques, ambientals i logístiques del segle XXI. L'aposta per l'actualització i la modernitat del Port de Barcelona és una transformació feta amb un respecte profund a la identitat de Catalunya i de Barcelona, com a territoris pioners en modernitat i obertura, comerç i noves tecnologies”, assenyala Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. 

Els espais verds previstos al PDU conformaran una xarxa d’eixos vertebradors i espais de lliure accés dintre dels termes municipals de Barcelona i del Prat de Llobregat. Es tracta de sis actuacions diferenciades: passeig perimetral a la ZAL Barcelona; passeig perimetral a la ZAL Prat; parc ZAL-Pratenc; passeig perimetral al Polígon Pratenc; espai fluvial i node de connexió verd; parc de la Ricarda, i parc al camí de la Bunyola. La inversió garantirà la funció ambiental i social dels espais públics i serà compartida entre el Port de Barcelona i Cilsa, societat que gestiona la ZAL.