Els bons resultats econòmics del Port de Barcelona garanteixen les inversions necessàries per esdevenir un hub sostenible i innovador

El Port de Barcelona ha tancat l’any 2023 amb una xifra de negoci de 189 milions d’euros (+4,4%), una xifra històrica que supera el rècord de 181 milions d’euros assolit l’any 2022. Aquest increment ve donat, principalment, per la finalització dels beneficis que s’aplicaven dins del Pla de Recuperació que el Port de Barcelona va posar en marxa l’any 2021 per pal·liar els efectes de la Covid a l’activitat portuària i que, des de l’inici de la pandèmia, ha suposat un ajut a la Comunitat Portuària de 27,6 milions d’euros. 

Tot i l’increment de facturació, el resultat d’explotació del Port de Barcelona ha estat de 44 milions d’euros, un 18,5% menys que l’any anterior degut a un alça en la despesa, tant en l’àmbit operatiu, amb increments en el manteniment de les infraestructures i dels sistemes informàtics, com en l’àmbit de personal, comptabilitzant els endarreriments pactats i l’augment salarial dels treballadors de l’administració pública. En aquest apartat també s’inclouen les despeses derivades de l’aplicació de l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona per concentrar les terminals de creuers al moll Adossat. 

L’endeutament bancari s’ha reduït en 18 milions d’euros i se situa en 124 milions, amb un rati sobre els fons propis de l’Autoritat Portuària del 8%. Aquesta dada, juntament amb un cash flow operatiu de 101 milions d’euros i un saldo de tresoreria de 325 milions d’euros, garanteixen al Port de Barcelona la robustesa financera suficient per fer “un important salt qualitatiu en l’esforç inversor per donar resposta a les necessitats operatives de present i de futur de la Comunitat Portuària”, tal i com ha explicat Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona, durant la presentació dels resultats econòmics i de tràfic de l’exercici de 2023. 

Les bones dades econòmiques “ens protegeixen dels efectes derivats de l’entorn macroeconòmic i geopolític d’aquests últims mesos i ens situen en una posició immillorable per entomar els grans projectes als que el Port s’enfronta en els propers anys i que, sens dubte, requeriran d’importants polítiques i accions financeres”, ha remarcat Miriam Alaminos, subdirectora general i responsable d’Econòmic Financer del Port de Barcelona, en la seva intervenció. 

Durant el repàs a les dades econòmiques, Miriam Alaminos ha recordat que “el Port de Barcelona es manté com el principal contribuent al sistema general de ports de l’Estat mitjançat els diferents instruments de solidaritat que preveu la Llei de Ports, aportant el 4% dels ingressos per taxes pel sosteniment de Puertos del Estado; el 4% del cash flow per al Fons de Solidaritat Interportuari i l’1% del cash flow per dotar el fons Ports 4.0”. 

Pel que fa a la Corporació Port de Barcelona, amb 16 empreses participades i la Fundació CARES, amb participació a través de CILSA, la facturació agregada del grup va sumar durant 2023 un total de 344 milions d’euros. El número de professionals treballant en totes aquestes entitats ha sumat 1.481 treballadors. 

Tràfics de 2023 

Respecte al tràfic de mercaderies, el Port de Barcelona ha mogut 64 milions de tones durant el darrer any, registrant un descens del 9,8% “fruit d’un context internacional complex, amb un número de conflictes geopolítics en augment, baixa demanda a nivell europeu i un refredament important de les exportacions, així com una comparativa amb l’any 2022 en què vam batre el rècord de tràfic”, ha recordat José Alberto Carbonell, director general de la institució. 

Tot i així, el tràfic de hinterland, és a dir, les mercaderies d’exportació i d’importació que surten i entren pel Port de Barcelona (sense tares ni trànsits), ha experimentat un millor comportament, sumant 33,7 milions de tones i un descens del 4,3%. Això és degut a què els tràfics que més han caigut han estat els trànsits, tant de contenidors com de líquids a granel, que són els de menys valor afegit i que tenen menys impacte positiu en l’economia local. 

En contenidors, el Port de Barcelona ha registrat un moviment de 3,3 milions de TEUs, un 7% menys que un any abans. El retrocés d’aquest grup de mercaderies ha vingut donat principalment pels trànsits (-20%), molt volàtils i que depenen de les decisions estratègiques de les navilieres. I per les exportacions (-12%), que han tingut un comportament molt feble durant tot l’any i que han patit descensos en pràcticament tots els sectors: química, bens d'equipament, alimentació, pinsos i productes manufacturers diversos. Les importacions, però, s’han mantingut respecte al tràfic de 2022 (-1%). El cabotatge ha tancat amb un notable creixement del 18%. 

La Xina, els Estats Units i Turquia són els principals socis comercials del Port de Barcelona pel que fa al comerç de mercaderies en contenidor, amb quotes de mercat que sumen el 26,7% el 5,8% i el 4,9%, respectivament. 

Barcelona, hub del cotxe elèctric 

Molt diferent ha estat el comportament dels automòbils, un dels tràfics amb més valor afegit, que han experimentat un notable creixement del 33,7%, sumant 790.000 unitats. Aquest increment s'estén a exportacions, trànsits, cabotatge i, sobretot, importacions, que han batut el rècord amb 246.000 unitats i un increment del 54%, superant en un 16% l’anterior rècord assolit el 2017 (238.723 unitats). Aquest fet ha estat possible en consolidar-se una tendència que va començar l’any 2022: el Port de Barcelona ha esdevingut el principal hub d'entrada dels vehicles elèctrics fabricats a la Xina per al sud d’Europa i la Mediterrània. De fet, el 34% del total de vehicles importats a través del Port de Barcelona són elèctrics i d'aquests, el 92% prové de la Xina. Les exportacions, per la seva banda, creixen un 26%. 

També registren un rècord els sòlids a granel amb un moviment de 4,8 milions de tones i un creixement del 5,6% respecte a l’any 2022. El resultat positiu s'explica, sobretot, per l’augment del 15% en les importacions degut als forts creixements dels cereals (+34%) i la fava de soja (+14%). Pel que fa als cereals i farines, la pujada es concentra en el blat i s'explica per la mala collita degut a la sequera, el que comporta un increment substancial de les importacions a fi de cobrir les necessitats de la demanda. 

En el grup dels líquids a granel, el moviment assolit l’any 2023 ha estat de 13 milions de tones, amb un descens del 17,1% produït, principalment, per un descens dels productes petrolífers en trànsit, especialment la gasolina (-54%) i les importacions de GNL (-20,5%). En relació amb els trànsits de gasolina, els preus del petroli a la baixa al llarg del 2023 i la debilitat de la demanda no han propiciat l'interès dels operadors per al seu emmagatzematge. Pel que fa al gas natural, la demanda a tot l’Estat està a nivells baixos degut, principalment, al major ús de les renovables per a la generació d’electricitat i per unes reserves en màxims des de 2022, quan els tancs es van omplir davant del risc de desproveïment pels efectes de la guerra d’Ucraïna. 

El tràfic ro-ro ha assolit les 414.000 UTIs, pràcticament en línia amb els resultats de 2022 (-1,3%). I pel que fa al passatge, el moviment de persones al Port de Barcelona ha crescut un 34,9% degut a un alça en l’ocupació dels vaixells que han operat al Port durant 2023. L’increment en el moviment de creueristes ha estat d’un 52,9% respecte del 2022 (3,5 milions de moviments), que va ser un any afectat per la Covid. Quant a la tipologia de passatge de creuer, els moviments de port base (els que més valor aporten a l’economia catalana) sumen el 53% mentre que el trànsit representa el 47%. En el cas dels ferris que naveguen a les Illes Balears, Itàlia i el Nord d’Àfrica, el moviment de persones s’ha incrementat en un 8,7%.