El Port de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i del Prat presenten l’avanç del Pla Director Urbanístic de la Terminal Logística Intermodal

Avui s’ha presentat l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona, que ordenarà el futur desenvolupament ferroviari de l’àrea sud del Port. Aquest node ferroviari és un conjunt d’infraestructures que inclou: una terminal de ferroutage, una terminal de recepció i expedició i una altra de càrrega i descàrrega, ubicades totes elles a l’antiga llera del riu Llobregat, i una terminal de recepció i expedició paral·lela al curs actual del riu, denominada Terminal Nou Llobregat. Es tracta d’una infraestructura supramunicipal i, per al seu desenvolupament, s’ha aconseguit el consens del Port amb els ajuntaments de Barcelona i El Prat, amb la implicació, també, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i de Barcelona Regional (que l’ha redactat).

L’acte de presentació de l’avanç del PDU ha comptat amb la participació del president del Port de Barcelona, Damià Calvet; la segona tinenta d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler; i el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra.

El Port de Barcelona impulsa el transport ferroviari per la seva eficiència i competitivitat. En els darrers 10 anys, aquesta estratègia intermodal del Port ha evitat 2,8 milions de trajectes de camió. L’any 2020, el tràfic ferroviari al recinte portuari va suposar treure de la carretera 175.000 camions, és a dir, 700 camions diaris. Aquesta eliminació de trànsit viari va permetre estalviar l’emissió de 42.700 tones de CO2, deixant de cremar 14 milions de litres de combustible.

Un potent node ferroviari amb 6 terminals

Les infraestructures del PDU, juntament amb les altres existents en l’entorn -la terminal ferroviària de BEST al Moll Prat i la Terminal C d’expedició i recepció, ja construïdes i operatives- conformaran un node ferroviari molt potent, amb 6 terminals, que donarà servei al Port de Barcelona i al seu entorn: la Zona Franca de Barcelona, el Polígon Pratenc, i les indústries ubicades al Baix Llobregat i al sud de Barcelona. Aquest node donarà servei als tràfics marítims-terrestres i terrestres-marítims, però també als tràfics terrestres-terrestres que podran aprofitar aquesta infraestructura per arribar als seus mercats de forma sostenible i eficient.

Ocupa una extensió de 68 ha i és un dels nodes del Corredor Mediterrani. La suma d’aquesta infraestructura amb els nous accessos terrestres al Port de Barcelona i els 10 apartadors ferroviaris de l’eix Barcelona-Saragossa, que comportaran una inversió pública de 600 i 30 milions d’euros, respectivament, permetrà incrementar el nombre de contenidors que entren i/o surten del Port en tren, avançant en els seus objectius ambientals i d’eficiència.

Durant el 2020, el tràfic ferroviari al Port de Barcelona va ser de 269.304 TEU, amb una quota ferroviària del 15% en contenidors i del 42% en vehicles. Es preveu que la Terminal Logística Intermodal permetrà el transvasament anual de la carretera al tren d’uns 400.000 contenidors i 46.000 semiremolcs.

Nous espais públics verds

El PDU inclourà la regulació i ordenació urbanística dels espais afectats per les noves infraestructures. Es crearan 20,8 ha de nous espais públics verds i el Corredor Verd Parc Agrari del Llobregat-Parc de Montjuïc, una xarxa d’itineraris verds que connectaran les diferents àrees logístic-portuàries i els espais naturals. Aquest PDU és un primer pas molt important per aprofitar l’espai que deixaran les noves terminals ferroviàries a l’estació del Morrot per millorar la relació ciutat-port, connectant amb la Marina del Prat Vermell i descongestionant Montjuïc.

Així mateix, està previst integrar paisatgísticament el pas de les infraestructures mitjançant corredors verds que actuïn de coixí. Garantirà la integració territorial de les noves infraestructures i el seu ús per activitats logístiques i de transport, així com la funció ambiental i social dels nous espais públics que es generaran, minimitzant l’impacte del pas de les infraestructures. La Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona no afectarà, per tant, als espais de valor de l’entorn. “Hi ha un compromís important del Port que no és menor. Estem parlant de 15 milions d’euros que invertirà el Port de Barcelona directament fora del seu àmbit per tal de crear les condicions urbanístiques recollides al PDU. Amb aquesta actuació, es garanteix la funció ambiental i social dels nostres espais públics”, ha explicat avui Damià Calvet, president del Port de Barcelona.

La presentació de l’avanç del PDU de la Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona coincideix amb l’inici del procés de participació ciutadana, que tindrà un termini de 3 mesos. Un cop incorporades les aportacions ciutadanes i dels ens locals i finalitzada la tramitació ambiental, es preveu l’aprovació inicial del PDU i l’obertura del tràmit d’informació pública. Les esmenes que es recullin per part de ciutadans, ajuntaments i associacions durant aquesta informació pública ajudaran a acabar de donar forma al document, que rebrà l’aprovació definitiva per part de la Comissió de Territori de Catalunya, previsiblement, el primer trimestre del 2023.

Damià Calvet ha indicat que “l’economia de Catalunya necessita un Port de Barcelona més eficient, més competitiu i més sostenible. Amb aquest instrument urbanístic, consensuat per les quatre Administracions competents, fem possibles els accessos ferroviari i viari i el node ferroviari”.

La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat que "aquest PDU és un exemple d'una nova manera de fer ciutat-port, que incorpora nova indústria verda i sostenible, infraestructura pública sostenible i co-lideratge entre grans institucions com el Port de Barcelona, Ajuntaments i Generalitat, al servei de l'interès públic". Sanz ha afirmat que aquesta actuació "és una oportunitat per garantir que teixit urbà i teixit industrial es connecten i van de la mà, sense generar una barrera, generant un espai públic de qualitat i obert perquè pugui ser gaudit per la ciutadania".

L'alcalde del Prat, Lluís Mijoler, per la seva banda, ha destacat que l’avanç del PDU és fruit de que "totes les administracions implicades hem apostat pel diàleg i per la negociació". I ha afegit que "per a l'Ajuntament del Prat era molt important donar valor i ubicar bé les zones verdes", tot indicant que la solució proposada "permetrà relligar l'equilibri territorial al Delta, la ciutat amb el Parc Agrari i els espais naturals, i en lloc d'un mur disposar d'una frontissa verda i sostenible del Prat cap al sud".

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha posat en valor que “aquesta ha de ser una eina urbanística que possibiliti la implementació de la terminal intermodal del Port de Barcelona, i a més, que serveixi per integrar en el territori infraestructures i espais dedicats a l'economia productiva, amb el consens de totes les administracions”.