Aigües de llast

Tots els vaixells utilitzen aigües de llast per mantenir la seva estabilitat i equilibrar el vaixell durant la càrrega i la descarreguen de la mercaderia. Els vaixells prenen l'aigua de llast del port i la dipositen en uns tancs específics per al llast. En funció de la necessitat, durant les operacions de càrrega, el vaixell pot expulsar l'aigua de llast. En els tancs de llast, l'aigua i els sediments poden contenir organismes marins, bacteris i virus que poden romandre amb vida durant setmanes i mesos. La descàrrega d'aigües de llast en port arrossega també els organismes vius i les seves formes de resistència que han sobreviscut en el tanc.

Les aigües de llast dels vaixells són un vector reconegut d'introducció d'espècies d'organismes estranys potencialment invasius. La introducció d'espècies al·lòctones en ecosistemes nous poden arribar a produir el desplaçament de les comunitats establertes i modificacions molt profundes en el nou ecosistema, amb greus pèrdues de biodiversitat i altres danys naturals i no naturals.

L'Organització Marítima Internacional va aprovar el 2004 el Conveni Internacional per al Control i Gestió de l'Aigua de Llast i Sediments dels Bucs (Conveni aigües de llast) que requereix que tots els vaixells implementin un Pla de Gestió d'Aigua de Llast i Sediments, i disposin d'un sistema de filtració o esterilització a bord per a la descàrrega de les aigües de llast en altres ports allunyats del punt de presa d'aigua. El Conveni encara no ha entrat en vigor a l'espera de la seva ratificació per més estats membres.

Al Port de Barcelona, i arran d'un estudi realitzat en 1999 mitjançant qüestionari directe als capitans dels vaixells que durant un període de 6 mesos van fer escala al nostre port, les dades rellevants en relació a l'aigua de llast són els següents:

  • Els vaixells porten el 41,5% de la capacitat total dels tancs de llast en arribar a port.
  • Es descarreguen en aigües portuàries el 6,6% de la capacitat dels tancs de llast.
  • En total l'any 1999 es van abocar a les dàrsenes portuàries 740.000t. Els portacontenidors representen més del 50% de les aigües abocades. Estimar les quantitats abocades actualment és difícil ja que els desllastats depenen del tipus de vaixell i del tipus de tràfic (importació o exportació), però en les mateixes condicions de 1999, el 2012 s'abocarien 1.200.000t.
  • El 89% de l'origen de l'aigua de llast era conegut i un 11% no tenia la traçabilitat desitjada.
  • De les quantitats amb origen conegut, el 58% procedeixen del Mediterrani Occidental i un 10% de la Mediterrani Oriental.
  • El temps de residència de l'aigua de llast transportada és de menys de 30 dies en el 48%, el 20% roman més de 30 dies i la resta no té la traçabilitat necessària per determinar-ho.

Es va realitzar també un estudi taxonòmic i de viabilitat d'organismes de l'aigua de llast. Es van mostrejar els tancs de llast de 5 vaixells la procedència dels quals era de diversos punts del globus i amb un temps de residència d'entre 5 i 27 dies. Les conclusions van ser:

Fitoplàncton
Es van trobar 54 taxons diferents de fitoplàncton, de diatomees en gran part i dinoflagel·lats, menys nombrosos però més resistents.
El temps de residència de més de 7 dies redueixen de forma important la quantitat de cèl·lules viables

Zooplàncton
69 taxons de zooplàncton es van trobar, un 79% de copèpodes. Gran part dels individus identificats eren viables.

El temps de residència, en principi, redueix els organismes viables, encara que a partir del vintè dia hi ha un augment del zooplàncton degut principalment als Harpacticoides (organismes d'alimentació oportunista, creixement i reproducció ràpid).