Ecosistemes

L'ecosistema marí portuari està molt pertorbat per la pròpia activitat portuària i per la influència de la costa de Barcelona i de la desembocadura del riu Llobregat. Els organismes que viuen a les aigües portuàries estan molt condicionats als factors de l'entorn com la renovació de les aigües, la hidrodinàmica i les aportacions d'aigües des de terra.

Les principals comunitats que defineixen l'ecosistema portuari són:

ORGANISMES PELÀGICS

Fitoplàncton
El fitoplàncton és la fracció del plàncton constituïda per organismes autòtrofs, és a dir, que realitzen la fotosíntesi. El fitoplàncton és el principal productor primari de les aigües portuàries i depèn especialment de les condicions d'agitació i concentració de nutrients. Així, en aigües abrigades es veuen afavorides les espècies del grup dels dinoflagel·lats i en aigües obertes les espècies de diatomees.



Algunes de les espècies presents al port en èpoques estivals poden produir el que s'anomena HAB (Harmful Algae Bloom o floració algal perillosa). Entre aquestes espècies destaquen en les aigües portuàries la diatomea Pseudo-nitzschia spp (amb toxina ASP) i els dinoflagel·lats Dinophysis spp (toxina DSP) i Alexandrium catanella (toxina PSP).




Zooplàncton
El zooplàncton és la fracció del plàncton constituïda per éssers heteròtrofs (que s'alimenten de matèria orgànica ja elaborada pels organismes fotosintètics) que a la cadena tròfica ocupen les primeres posicions de consumidors, alimentant-se dels productors primaris.

El zooplàncton al port està constituït per tintínids i ciliats (organismes unicel·lulars o també anomenats protozous), nauplis (larves de crustacis) i altres organismes pluricel·lulars com rotífers i copèpodes.

PEIXOS

Nombroses espècies han estat identificades en les aigües portuàries exteriors i interiors. Entre aquestes destaquen:

BENTOS

Els organismes que viuen fixos al substrat s'anomenen "bentos" i al port de Barcelona ha de dos tipus segons el substrat als que estan lligats.

Bentos de substrat tou: és el que viu als fons fangosos o sorrencs. Aquesta comunitat es caracteritza per la seva baixa mobilitat, la seva adaptació als alts nivells de matèria orgànica i la seva capacitat de recuperació i resiliència en cas de pertorbació. Són considerats bioindicadors de l'estat ecològic de les aigües. A les aigües del port abrigades predominen especialment els anèl·lids poliquets amb un 70% d'espècies, i els mol·luscs. Els percentatges varien en aigües obertes, baixant els anèl·lids a un 25-50% de dominància, seguits de mol·luscs i crustacis.

Altres grups també representats són els sipuncúlids, nemertins, nematodes, platihelmints, equinoderms, cnidaris, hemicordats i cordats.

Hi ha una diferència entre el bentos de substrat tou de les aigües abrigades respecte a les obertes i és que hi ha menys densitat d'individus i menor nombre d'espècies.

Bentos de substrat dur: és el que viu sobre substrats rocosos, ja siguin naturals o artificials. La seva composició té també molta relació amb la qualitat de les aigües i, especialment, amb la terbolesa i la matèria en suspensió.

És destacable la presència algunes algues litorals com Dictyota dichotoma i Codium fragile.

Espirògrafs (Bispira volutacornis, Spirographis spallanzanii), musclos (Mytilus galloprovincialis) equinoderms (Paracentrotus lividus, Echinaster sepositum), opistobranquis (Flavelina affinis) figuren entre les espècies de les zones més obertes, com els dics d'abric o les bocanes.

A les zones més abrigades, a més dels musclos es poden veure cirrípedes (Balanus), ascidis (Microcosmus, Clavellina), etc.

AVIFAUNA

Les aus que tenen relació amb les masses d'aigua portuària són principalment espècies piscívores, situats en la cadena tròfica com depredadors. Les més comunes són la gavines argentat (Larus argentatus), la gavina ombrívola (Larus fuscus), la gavina riallera (Gavina vulgar) i la presència de la gavina Audouin (Larus audouinii). A més hi ha una colònia en el mateix port de corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i és molt freqüent veure el xatrac comú (Sterna hirundo)pescant a les aigües abrigades.


Larus audouinii



Sterna hirundo

CADENA TRÒFICA

La cadena tròfica en les aigües portuàries interrelaciona els grups d'organismes abans descrits i segueix un esquema de relacions com el que es mostra a la figura: